Avui començo una secció nova dins aquest bloc de mirades. L'he titulat "personatges" i té per objectiu posar en valor persones que han marcat la meva trajectòria vital. Alguns certament han assolit un ressò social i mediàtic gens menyspreable, altres resten més en l'anonimat o, més ben dit, sense tanta visibilitat per ingents masses humanes sense cap mena de dubte tenen garantit un espai en el meu cor i en el de la gent que els envolta. I no, no serà un recurs fàcil per penjar alguna cosa aquells dies que la inspiració s'ha quedat adormida ves a saber on o quan els quefers diaris em robin la mitja horeta que m'assec davant l'ordinador i deixo volar el teclat. Ni de bon tros (tampoc us enganyaré, per omplir aquests buits ja em busco la vida per aconseguir temps, escriure i deixar en mode d'hibernació diferents posts que en el seu moment activaré).
L'altre dia llegia un article del Carles Capdevila, un escrit d'aquells que mereixen no només un post (que el faré) sinó també un monument a qui l'ha posat negre sobre blanc. I no ho vaig poder evitar, cada vegada que veig la seva foto al diari o el veig per la tele el substitueixo mentalment per un bon amic. Potser és per la semblança física o perquè els dos tenen orígens geogràfics similars (el Montseny). I d'aquí vaig anar a petar als bolets fent un recorregut a priori una mica estrambòtic però que explicat s'encadena perfectament (si més no per mi).
Una de les meves aficions és anar a buscar bolets (em quedo amb el mot que m'han transmès les generacions passades i em nego a utilitzar el "caçar" que fan servir en altres contrades i que la nostra, o millor dit la seva, estimada TV3 va popularitzar amb un programa que em va enganxar i alhora em va fer maleir als seus productors per omplir-nos els boscos de competència). I tres han estat els meus referents en aquest àmbit: el meu avi Ramón, un expert boletaire amb base a Canyamars amb qui mai vaig compartir anades a bosc però tot un mite dins la família Bonamusa. La Carmeta, la mare d'una companya de feina de la meva mare, qui tenia per costum, cada vegada que quedàvem per anar a buscar bolets, pentinar-se els boscos d'Agell molt abans de l'hora que havíem quedat, convertint-se en tradició veure-la sortir del bosc amb el cistell curull i nosaltres, amb un pam de nas perquè quan començàvem ella ja havia arrasat amb tot (simpàtica, oi?).
I el tercer és el mestre. El clon d'en Carles Capdevila i un megacrack en l'art no només d'omplir el cistell sinó també d'actuar com a pedagog dels bolets. Me'n va ensenyar un munt (bé, pràcticament tot el què sé sobre bolets és gràcies a ell). Amb ell em vaig patejar el Montseny, el Montnegre i el Corredor (aneu apanyats si espereu que us digui per on). Amb ell vaig descobrir un paisatge increïble (enfoteu-vos-en dels coneixements d'en Martí Boada sobre el Montseny ). Amb ell vaig compartir estones que anaven molt més enllà dels bolets. Va per tu Xavi...
Postdata: Per si no ho heu vist, amb el seu nom he enllaçat el programa de Caçadors de Bolets on, després de fer-se pregar, va acabar sortint. No us el perdeu. I ja em direu si hi ha semblança amb el Carles Capdevila o són imaginacions meves.
bolet
1 1 m. [LC] [BOB] [BO] Cos fructífer d’un fong basidiomicet o ascomicet, carnós, suberós o gelatinós, que es forma a partir del miceli, gairebé sempre en contacte amb l’exterior.
1 2 m. pl. [LC] [BOB] [BO] pop. Fong, floridura. Si no et rentes et sortiran bolets. Hi ha una humitat a la paret i s’ha cobert de bolets. El pa no es pot aprofitar: hi han sortit bolets.
1 3 [BOB] bolet amarg Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus).
1 4 [LC] [BOB] bolet blanc a) Pebràs .
1 4 [BOB] bolet blanc b) Farinera.
1 5 [LC] [BOB] bolet cabriter Rossinyol 2 1 .
1 6 [LC] [BOB] bolet carner Bolet comestible del grup dels basidiomicets, lignícola, de cos fructífer carnós i recobert totalment d’acícules (Hericium erinaceum i espècies afins).
1 7 [LC] [BOB] bolet d’agulles Llengua de bou.
1 8 [LC] [BOB] bolet d’agulles ferruginós Bolet del grup dels basidiomicets, brunenc i suberós, amb agulletes brunes portades per un barret turbinat (Hydnellum ferrugineum).
1 9 [LC] [BOB] bolet d’agulles rufescent Bolet del grup dels basidiomicets, semblant a la llengua de bou però d’un to més pujat (Hydnum rufescens).
1 10 [LC] [BOB] bolet d’àlber Pollancró 1 .
1 11 [BOB] bolet d’alzina Flota de surera.
1 12 [LC] [BOB] bolet d’esca a) Bolet de soca de l’ordre de les porials, perenne, la carn del qual, prèviament assecada o torrada, s’emprava antigament per a encendre foc (Fomes fomentarius).
1 12 [BOB] [LC] bolet d’esca b) Bolet emprat per a encendre foc.
1 13 [LC] [BOB] bolet d’esca cremat Bolet de soca de l’ordre de les porials, de color gris (Bjerkandera adusta).
1 14 [LC] [BOB] bolet d’esca de verger Bolet de soca dels fruiters.
1 15 [LC] [BOB] bolet d’esquirol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de l’ordre de les tricolomatals, vernal, de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut i de color de pissarra (Hygrophorus marzuolus).
1 16 [LC] [BOB] bolet d’oliu Gírgola d’olivera.
1 17 [BOB] bolet d’om Orellana 3 .
1 18 [LC] [BOB] bolet d’or Ou de reig.
1 19 [LC] [BOB] bolet d’orella a) Orellana 3 .
1 19 [BOB] bolet d’orella b) Gírgola 1 .
1 20 [LC] [BOB] bolet d’ou a) Ou de reig.
1 20 [BOB] bolet d’ou b) Molleric .
1 20 [BOB] bolet d’ou c) Sureny .
1 21 [LC] [BOB] bolet d’ovella Bolet de l’ordre de les tricolomatals, brunenc i llenegós, amargant, que forma micorizes amb el pi (Tricholoma fracticum i espècies afins).
1 22 [LC] [BOB] bolet de bou Sureny .
1 23 [LC] [BOB] bolet de cabra Lleterola vera.
1 24 [BOB] bolet de camí Terrerol 1 2 .
1 25 [LC] [BOB] bolet de camp Camperol 3 .
1 26 [LC] [BOB] bolet de castanyer Gírgola de castanyer.
1 27 [LC] [BOB] bolet de crosta Bolet de soca, de barret semicircular, cobert d’una crosta bruna (Ganoderma applanatum).
1 28 [LC] [BOB] bolet de femer Bolet del gènere Coprinus, del grup dels basidiomicets, sense interès culinari, de barret amb plecs radials, espores negres i làmines deliqüescents, que creix en substrats rics en matèria orgànica.
1 29 [LC] [BOB] bolet de femer clapat Bolet de femer amb clapes blanques sobre el barret negre (Coprinus picaceus).
1 30 [LC] [BOB] bolet de femer prisat Bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials (Coprinus plicatilis).
1 31 [BOB] bolet de fems a) Bolet de femer.
1 31 [BOB] bolet de fems b) Bolet de tinta.
1 32 [LC] [BOB] bolet de ginesta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, semblant al fals carlet (Entoloma clypeatum).
1 33 [LC] [BOB] bolet de greix Bolet primaveral del grup dels ascomicets, semblant a una múrgola, de barret arrodonit i brunenc, amb aspecte de cervell, sovint tòxic, però comestible si prèviament ha estat assecat (Gyromitra esculenta).
1 34 [LC] [BOB] bolet de l’espinacal Gírgola de panical.
1 35 [LC] [BOB] bolet de la palla d’arròs Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama amb una gran volva, que hom conrea sobre palla d’arròs o altres residus agrícoles (Volvariella volvacea).
1 36 [LC] [BOB] bolet de mantellina Cortinari .
1 37 [BOB] bolet de neu Bolet d’esquirol.
1 38 [LC] [BOB] bolet de noguera Bolet de soca, comestible quan és tendre, que forma uns grans barrets d’inserció lateral, recoberts d’esquames característiques i sovint superposats (Polyporus squamosus).
1 39 [BOB] bolet de panical Gírgola de panical.
1 40 [LC] [BOB] bolet de pi Bolet del grup dels basidiomicets, groc i amargant, que sovint fa flotes formades per molts individus (Hypholoma fasciculare).
1 41 [LC] [BOB] bolet de pi rogenc Bolet del grup dels basidiomicets, semblant al bolet de pi, però de barret més gros i vermellós, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis (Hypholoma sublateritium).
1 42 [LC] [BOB] bolet de pila Gírgola de bruc.
1 43 [LC] [BOB] bolet de poll [o bolet de polla, o bolet de pollanc] Pollancró 1 .
1 44 [LC] [BOB] bolet de porc Camperol 3 .
1 45 [BOB] bolet de roc Bolet de l’ordre de les pluteals, de peu blanc, làmines rosades i olor de farina (Entoloma lividoalbum).
1 46 [LC] [BOB] bolet de saüquer Orella de Judes.
1 47 [LC] [BOB] bolet de Sant Jordi Moixernó 1 .
1 48 [LC] [BOB] bolet de soca Bolet que creix sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
1 49 [LC] [BOB] bolet de soca de colors Bolet de soca zonat.
1 50 [BOB] bolet de soca de pi Bolet de pi.
1 51 [BOB] bolet de soca dels fruiters Bolet de soca del grup dels basidiomicets, que ataca els fruiters de pinyol i els ametllers, sobre els quals forma fructificacions de color canyella, gruixudes, cobertes de porus (Phellinus tuberculosus).
1 52 [LC] [BOB] bolet de soca rosat Bolet de soca del gènere Pluteus, del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama central, que viu sobre fusta molt alterada.
1 53 [LC] [BOB] bolet de soca vellutat Bolet de soca del grup dels basidiomicets, en forma de consola de color brunenc, cutícula amb pèls rígids i carn esponjosa (Inonotus hispidus).
1 54 [LC] [BOB] bolet de soca zonat Bolet de soca de l’ordre de les porials, amb porus, de barret prim semicircular, amb zones concèntriques vellutades de diversos colors (Trametes versicolor).
1 55 [LC] [BOB] bolet de socarrada Socarrell 1 .
1 56 [LC] [BOB] bolet de tinta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de barret cilíndric cobert de fibres blanques que, en madurar, es converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus).
1 57 [LC] [BOB] bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2 .
1 58 [LC] [BOB] bolet de vaca Bolet de l’ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color ocre lleonat i làmines taronja, freqüent als alzinars i boscos mixtos (Cortinarius fulmineus i espècies afins).
1 59 [BOB] bolet de xop Pollancró 1 .
1 60 [BOB] bolet del dimoni Matagent .
1 61 [BOB] bolet fort Pebràs 1 .
1 62 [BOB] bolet groc Molleric .
1 63 [LC] [BOB] bolet lletereser Rovelló de cabra.
1 64 [LC] [BOB] bolet pebrer Pebràs lleter.
1 65 [BOB] bolet pudent Ou del diable.
1 66 [BOB] bolet rialler Bolet de l’ordre de les cortinarials, de color groc, que forma flotes sobre soques en descomposició i pot ésser al·lucinogen (Gymnopilus spectabilis).
1 67 [LC] [BOB] bolet terrolenc Camperol 3 .
2 1 m. [LC] [ED] Barret tou rodó.
2 2 m. [AGP] Afàs .
3 m. [LC] Persona menuda.
4 m. [LC] Cop donat al cap d’algú amb la mà.
1 2 m. pl. [LC] [BOB] [BO] pop. Fong, floridura. Si no et rentes et sortiran bolets. Hi ha una humitat a la paret i s’ha cobert de bolets. El pa no es pot aprofitar: hi han sortit bolets.
1 3 [BOB] bolet amarg Bolet de l’ordre de les tricolomatals, de bona mida, de carn molt amarga, freqüent als boscos mediterranis (Leucopaxillus gentianeus).
1 4 [LC] [BOB] bolet blanc a) Pebràs .
1 4 [BOB] bolet blanc b) Farinera.
1 5 [LC] [BOB] bolet cabriter Rossinyol 2 1 .
1 6 [LC] [BOB] bolet carner Bolet comestible del grup dels basidiomicets, lignícola, de cos fructífer carnós i recobert totalment d’acícules (Hericium erinaceum i espècies afins).
1 7 [LC] [BOB] bolet d’agulles Llengua de bou.
1 8 [LC] [BOB] bolet d’agulles ferruginós Bolet del grup dels basidiomicets, brunenc i suberós, amb agulletes brunes portades per un barret turbinat (Hydnellum ferrugineum).
1 9 [LC] [BOB] bolet d’agulles rufescent Bolet del grup dels basidiomicets, semblant a la llengua de bou però d’un to més pujat (Hydnum rufescens).
1 10 [LC] [BOB] bolet d’àlber Pollancró 1 .
1 11 [BOB] bolet d’alzina Flota de surera.
1 12 [LC] [BOB] bolet d’esca a) Bolet de soca de l’ordre de les porials, perenne, la carn del qual, prèviament assecada o torrada, s’emprava antigament per a encendre foc (Fomes fomentarius).
1 12 [BOB] [LC] bolet d’esca b) Bolet emprat per a encendre foc.
1 13 [LC] [BOB] bolet d’esca cremat Bolet de soca de l’ordre de les porials, de color gris (Bjerkandera adusta).
1 14 [LC] [BOB] bolet d’esca de verger Bolet de soca dels fruiters.
1 15 [LC] [BOB] bolet d’esquirol Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de l’ordre de les tricolomatals, vernal, de barret convex, quan és tendre, i després aplatat, boterut i de color de pissarra (Hygrophorus marzuolus).
1 16 [LC] [BOB] bolet d’oliu Gírgola d’olivera.
1 17 [BOB] bolet d’om Orellana 3 .
1 18 [LC] [BOB] bolet d’or Ou de reig.
1 19 [LC] [BOB] bolet d’orella a) Orellana 3 .
1 19 [BOB] bolet d’orella b) Gírgola 1 .
1 20 [LC] [BOB] bolet d’ou a) Ou de reig.
1 20 [BOB] bolet d’ou b) Molleric .
1 20 [BOB] bolet d’ou c) Sureny .
1 21 [LC] [BOB] bolet d’ovella Bolet de l’ordre de les tricolomatals, brunenc i llenegós, amargant, que forma micorizes amb el pi (Tricholoma fracticum i espècies afins).
1 22 [LC] [BOB] bolet de bou Sureny .
1 23 [LC] [BOB] bolet de cabra Lleterola vera.
1 24 [BOB] bolet de camí Terrerol 1 2 .
1 25 [LC] [BOB] bolet de camp Camperol 3 .
1 26 [LC] [BOB] bolet de castanyer Gírgola de castanyer.
1 27 [LC] [BOB] bolet de crosta Bolet de soca, de barret semicircular, cobert d’una crosta bruna (Ganoderma applanatum).
1 28 [LC] [BOB] bolet de femer Bolet del gènere Coprinus, del grup dels basidiomicets, sense interès culinari, de barret amb plecs radials, espores negres i làmines deliqüescents, que creix en substrats rics en matèria orgànica.
1 29 [LC] [BOB] bolet de femer clapat Bolet de femer amb clapes blanques sobre el barret negre (Coprinus picaceus).
1 30 [LC] [BOB] bolet de femer prisat Bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials (Coprinus plicatilis).
1 31 [BOB] bolet de fems a) Bolet de femer.
1 31 [BOB] bolet de fems b) Bolet de tinta.
1 32 [LC] [BOB] bolet de ginesta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, semblant al fals carlet (Entoloma clypeatum).
1 33 [LC] [BOB] bolet de greix Bolet primaveral del grup dels ascomicets, semblant a una múrgola, de barret arrodonit i brunenc, amb aspecte de cervell, sovint tòxic, però comestible si prèviament ha estat assecat (Gyromitra esculenta).
1 34 [LC] [BOB] bolet de l’espinacal Gírgola de panical.
1 35 [LC] [BOB] bolet de la palla d’arròs Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama amb una gran volva, que hom conrea sobre palla d’arròs o altres residus agrícoles (Volvariella volvacea).
1 36 [LC] [BOB] bolet de mantellina Cortinari .
1 37 [BOB] bolet de neu Bolet d’esquirol.
1 38 [LC] [BOB] bolet de noguera Bolet de soca, comestible quan és tendre, que forma uns grans barrets d’inserció lateral, recoberts d’esquames característiques i sovint superposats (Polyporus squamosus).
1 39 [BOB] bolet de panical Gírgola de panical.
1 40 [LC] [BOB] bolet de pi Bolet del grup dels basidiomicets, groc i amargant, que sovint fa flotes formades per molts individus (Hypholoma fasciculare).
1 41 [LC] [BOB] bolet de pi rogenc Bolet del grup dels basidiomicets, semblant al bolet de pi, però de barret més gros i vermellós, que forma flotes sobre la fusta dels planifolis (Hypholoma sublateritium).
1 42 [LC] [BOB] bolet de pila Gírgola de bruc.
1 43 [LC] [BOB] bolet de poll [o bolet de polla, o bolet de pollanc] Pollancró 1 .
1 44 [LC] [BOB] bolet de porc Camperol 3 .
1 45 [BOB] bolet de roc Bolet de l’ordre de les pluteals, de peu blanc, làmines rosades i olor de farina (Entoloma lividoalbum).
1 46 [LC] [BOB] bolet de saüquer Orella de Judes.
1 47 [LC] [BOB] bolet de Sant Jordi Moixernó 1 .
1 48 [LC] [BOB] bolet de soca Bolet que creix sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
1 49 [LC] [BOB] bolet de soca de colors Bolet de soca zonat.
1 50 [BOB] bolet de soca de pi Bolet de pi.
1 51 [BOB] bolet de soca dels fruiters Bolet de soca del grup dels basidiomicets, que ataca els fruiters de pinyol i els ametllers, sobre els quals forma fructificacions de color canyella, gruixudes, cobertes de porus (Phellinus tuberculosus).
1 52 [LC] [BOB] bolet de soca rosat Bolet de soca del gènere Pluteus, del grup dels basidiomicets, de làmines rosades i cama central, que viu sobre fusta molt alterada.
1 53 [LC] [BOB] bolet de soca vellutat Bolet de soca del grup dels basidiomicets, en forma de consola de color brunenc, cutícula amb pèls rígids i carn esponjosa (Inonotus hispidus).
1 54 [LC] [BOB] bolet de soca zonat Bolet de soca de l’ordre de les porials, amb porus, de barret prim semicircular, amb zones concèntriques vellutades de diversos colors (Trametes versicolor).
1 55 [LC] [BOB] bolet de socarrada Socarrell 1 .
1 56 [LC] [BOB] bolet de tinta Bolet comestible del grup dels basidiomicets, de barret cilíndric cobert de fibres blanques que, en madurar, es converteixen en un suc negre que era emprat com a tinta, que apareix en els sòls ben adobats (Coprinus comatus).
1 57 [LC] [BOB] bolet de tinta tòxic Pixacà 2 2 .
1 58 [LC] [BOB] bolet de vaca Bolet de l’ordre de les cortinarials, de grandària mitjana, de barret viscós i cama amb un ampli bulb marginat, de color ocre lleonat i làmines taronja, freqüent als alzinars i boscos mixtos (Cortinarius fulmineus i espècies afins).
1 59 [BOB] bolet de xop Pollancró 1 .
1 60 [BOB] bolet del dimoni Matagent .
1 61 [BOB] bolet fort Pebràs 1 .
1 62 [BOB] bolet groc Molleric .
1 63 [LC] [BOB] bolet lletereser Rovelló de cabra.
1 64 [LC] [BOB] bolet pebrer Pebràs lleter.
1 65 [BOB] bolet pudent Ou del diable.
1 66 [BOB] bolet rialler Bolet de l’ordre de les cortinarials, de color groc, que forma flotes sobre soques en descomposició i pot ésser al·lucinogen (Gymnopilus spectabilis).
1 67 [LC] [BOB] bolet terrolenc Camperol 3 .
2 1 m. [LC] [ED] Barret tou rodó.
2 2 m. [AGP] Afàs .
3 m. [LC] Persona menuda.
4 m. [LC] Cop donat al cap d’algú amb la mà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada