Passa al contingut principal

La farola


La farola que domina la zona més propera al balcó de casa és llarga com un sant Pau i de silueta estilitzada. Controla un espai conformat per una plaça dura, massa i tot, i presidida per una font urbana que se sol utilitzar com a abeurador caní per aquells que baixen de fer el passeig pel parc de més amunt. Disposa de quatre focus que produeixen una llum tènue d'un groc esmorteït (eficiència energètica en diuen) i el seu radi d'acció lumínic es complementa amb un seguit de faroles, de menor alçada i, per entendre'ns, més convencionals.

La seva rigidesa vertical sovint es veu pertorbada per les pessigolles que li fan les capçades dels pins que té a tocar i que s'han proposat, com a mínim, arribar a la seva alçada per poder-li parlar de tu a tu. Són pins pinyoners malgrat que si busqueu les pinyes difícilment les trobareu. Per Sant Martí la pinya cau del pi diu la dita popular. I és ben cert. I encara ho és més si se les ajuda colpejant-les amb un pal llarg. El seu destí? Acabar dins un petit carret de supermercat i ser venudes per, suposo, quatre duros que permetran al seu recol·lector seguir malvivint en un indret d'aquella Europa que deuria ser el seu somni d'abundància quan es va embarcar en la patera de torn. 

Sota els pins, uns quants bancs de fusta orientats al sol i curulls de vida. De dia, espai predilecte de trobada de jubilats que han fet d'aquest espai lloc de reunió per fer-la petar mentre el sol acarona les seves arrugues. I, de nit, el paisatge varia. Sovint et trobes un o dos bancs folrats de cartró obtingut del contenidor de més amunt (fem memòria. Contenidor blau: paper i cartró. Contenidor groc: envasos i embalatges lleugers. Contenidor verd: envasos de vidre. Contenidor marró: matèria orgànica. Contenidor gris: rebuig). I sobre ell, una figura humana, amb una petita motxilla com a coixí i tapada amb una flaçada a quadres vermells i negres, ratada i necessitada de passar per la rentadora. Un jaç improvisat per algú que procura conciliar la son mentre a 10 metres els cotxes que circulen per la calçada rivalitzen per despertar-lo. I la farola se'l mira i conscient que la seva llum contribueix a atenuar la son de qui dorm però solidària com no ho som els humans, s'esforça en incrementar la seva capacitat lumínica per generar escalfor en una de tantes nits fredes.

misèria 


1 f. [LC] Extrema pobresa. Viure en la misèria. Morí en la misèria. Es troba a la misèria. Caigueren a la misèria.Salvar algú de la misèria. Hi ha molta misèria en aquella regió. 
2 f. [LC] Circumstància adversa, com fretura, malaltia, greu molèstia, etc., que fa miserable, digne de compassió algú. No poden sinó contar misèries, pobra gent! Les misèries de la vida. 
3 1 f. [LC] Cosa de poc valor, menyspreable. 

3 2 f. [LC] Quantitat petita i insuficient d’una cosa. Tan ric i ens va donar una misèria. 
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació