Adéu

En l'era de les relacions de parella convulses he decidit pujar-me al carro de la moda i deixar a qui m'ha acompanyat durant tant i tant temps. Certament la nostra ha estat una relació llarga, massa llarga per ser exactes. Amb separacions parcials que de res han servit. Sempre he acabat tornant a tu. No he sabut ni volgut desempallegar-me d'una relació eminentment tòxica, de dependència absoluta. Que m'ha perjudicat més que beneficiat. I avui dic prou. I ho compliré tot i que em costi. I tu i jo sabem que no serà fàcil. Mai ho és. Ni per mi ni per ningú, però hi ha moments a la vida que ens hem de plantar i dir allò de "fins aquí hem arribat". Mai és tard i més quan saps que la decisió presa és beneficiosa no només per mi sinó també pel meu entorn. Pels que m'estimen i volen el millor per mi. I el millor és que t'allunyis, que no tornis mai més i em deixis en pau. Em tocarà posar-hi de la meva part. Com bé sé, caure en la temptació de tornar amb tu és massa fàcil. D'autoexcuses el món n'és ple i jo m'he vestit amb elles una i altra vegada. Però ara estic preparat. Amb la ment oberta i lliure d'apriorismes. Amb voluntat ferma i ganes de viure un futur nou on l'esclavisme doni pas a la llibertat.

I posats a dir-ho tot, t'haig de confessar que per molt que m'has agradat no he pogut evitar estar-te infidel. I no una o dues vegades, sinó unes quantes més. Tantes com vegades era incapaç de trobar-te. No hi eres i t'havia de substituir per qui fos. Ho entens, oi? La dependència era tan forta que se m'enfotia el qui, l'important era el què i el quan.

Adéu companya de fatigues, fins mai!

PD: Si a partir de demà al matí em veieu pel carrer acompanyat d'una rossa, una cigarreta rossa per ser exactes, teniu permís per: 1) Com a mínim, i amb veu ben alta, qualificar-me de gilipolles. 2) Demanar-me que m'acoti i clavar-me un bon clatellot. I no us preocupeu, no m'hi tornaré, simplement us donaré les gràcies.

deixar 

1 1 v. tr. [LC] Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Va entrar amb el capell a la mà i el va deixar damunt la taula. Duia les claus; però no sé on les he deixades. Deixa el xerrac i agafa la serra. 
1 2 v. tr. [LC] per ext. Deixar el camp lliure a algú. Un tros de carbó, deixar una marca sobre una cosa. Aquesta roba deixa: està mal tenyida. 
2 1 tr. [LC] No impedir (l’acció expressada per un verb en infinitiu), no posar-hi obstacles. Deixà caure el martell que duia a la mà. Deixa’l dir: ningú no se’l creurà. Deixar escapar un presoner. Deixar anar un pres. No frenis: deixa’l arribar fins a tocar el marge. 
2 2 tr. pron. [LC] Deixar-se caure. Deixar-se abatre. Deixar-se manar pels fills. 
2 3  [LC] deixar anar una cosa a) Cessar de subjectar-la. Deixar anar una corda que hom tenia agafada. 
2 3  [LC] deixar anar una cosa b) per ext. Deixar anar un renec, una mala paraula. 
2 4  [LC] deixar córrer una cosa No insistir-hi. 
2 5 tr. pron. [LC] deixar-se anar a) Relaxar-se. 
2 5  [LC] deixar-se anar b) Desinhibir-se . 
3 intr. pron. [LC] Abandonar-se, especialment en l’endreçament de la persona. 
4 1 tr. [LC] No prosseguir (quelcom), renunciar-hi, per algun temps o per sempre més. Hem deixat el camí de carro i hem agafat una drecera. Ha deixat la carrera, els estudis. Ha deixat l’escultura pel comerç. Si hereta, deixarà la feina, el treball. 
4 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, no continuar l’acció indicada per aquell infinitiu.Deixar de treballar, d’estudiar. Deixar de fer la guitza. 
4 3 aux. [LC] no deixar de Davant d’infinitiu, fer l’acció indicada per aquell infinitiu malgrat qualsevol motiu en contra. No deixaré de fer-ho per més que t’hi oposis. Això no deixa de molestar-me. 
4 4 aux. [LC] Davant d’infinitiu, impedir l’acció indicada per aquell infinitiu. La dona no el deixa fumar. 
5 1 tr. [LC] Fer que algú entri en possessió per algun temps (d’allò que hom tenia, guardava, etc.) lliurant-li-ho.Deixa-li les claus perquè obri la porta. Si vols que clavi aquests claus, deixa’m el teu martell. Li he deixat diners. 
5 2 tr. [LC] Fer que algú entri en possessió (d’un bé propi) transmetent-l’hi, llegant-l’hi. La tia, en morir, ens deixà una casa. 
5 3 tr. [LC] per ext. M’ha deixat un bon record. Això ho deixo a la teva discreció. 
6 1 tr. [LC] Fer que (alguna persona o alguna cosa) resti en un lloc, no agafar-la, no emportar-se-la, no fer-la seguir. Deixar el paraigua a casa. Deixar les claus al pany. No té gana: ha deixat tot el menjar. No tinc set: he deixat tot el vi. Els nens, els he deixats amb l’àvia. Bé, jo us deixo: he d’anar a agafar el tren. Em van deixar al carrer. Els deixaren per morts. 
6 2 tr. pron. [LC] Oblidar 1 3 . He quedat moll com un ànec perquè m’he deixat el paraigua. 
7 tr. [LC] A algú, sobreviure-li (allò que tenia en morir). Ha deixat tres fills. Ha deixat una gran fortuna. Deixà una bona reputació. 
8 tr. [LC] Fer restar en tal o tal estat. No l’amoïnis: deixa’l tranquil. Aquesta desgràcia l’ha deixat consternat.L’hem deixat tot sol. Hem deixat un espai en blanc. Deixar una cosa ben acabada. 
9 1 tr. [LC] No prendre, fer que algú continuï tenint (quelcom), no desposseir-l’en. El tribunal ha deixat els fills a la mare. Els lladres s’ho van endur tot, no van deixar res. El vent no ha deixat ni una fulla als arbres. 
9 2  [LC] deixar alguna cosa per a algú No imitar-lo en alguna cosa blasmable. Els plors, deixa’ls per a les criatures.