Passa al contingut principal

Adéu


En l'era de les relacions de parella convulses he decidit pujar-me al carro de la moda i deixar a qui m'ha acompanyat durant tant i tant temps. Certament la nostra ha estat una relació llarga, massa llarga per ser exactes. Amb separacions parcials que de res han servit. Sempre he acabat tornant a tu. No he sabut ni volgut desempallegar-me d'una relació eminentment tòxica, de dependència absoluta. Que m'ha perjudicat més que beneficiat. I avui dic prou. I ho compliré tot i que em costi. I tu i jo sabem que no serà fàcil. Mai ho és. Ni per mi ni per ningú, però hi ha moments a la vida que ens hem de plantar i dir allò de "fins aquí hem arribat". Mai és tard i més quan saps que la decisió presa és beneficiosa no només per mi sinó també pel meu entorn. Pels que m'estimen i volen el millor per mi. I el millor és que t'allunyis, que no tornis mai més i em deixis en pau. Em tocarà posar-hi de la meva part. Com bé sé, caure en la temptació de tornar amb tu és massa fàcil. D'autoexcuses el món n'és ple i jo m'he vestit amb elles una i altra vegada. Però ara estic preparat. Amb la ment oberta i lliure d'apriorismes. Amb voluntat ferma i ganes de viure un futur nou on l'esclavisme doni pas a la llibertat.

I posats a dir-ho tot, t'haig de confessar que per molt que m'has agradat no he pogut evitar estar-te infidel. I no una o dues vegades, sinó unes quantes més. Tantes com vegades era incapaç de trobar-te. No hi eres i t'havia de substituir per qui fos. Ho entens, oi? La dependència era tan forta que se m'enfotia el qui, l'important era el què i el quan.

Adéu companya de fatigues, fins mai!

PD: Si a partir de demà al matí em veieu pel carrer acompanyat d'una rossa, una cigarreta rossa per ser exactes, teniu permís per: 1) Com a mínim, i amb veu ben alta, qualificar-me de gilipolles. 2) Demanar-me que m'acoti i clavar-me un bon clatellot. I no us preocupeu, no m'hi tornaré, simplement us donaré les gràcies.


deixar 

v. tr. [LC] Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Va entrar amb el capell a la mà i el va deixar damunt la taula. Duia les claus; però no sé on les he deixades. Deixa el xerrac i agafa la serra. 
v. tr. [LC] per ext. Deixar el camp lliure a algú. Un tros de carbó, deixar una marca sobre una cosa. Aquesta roba deixa: està mal tenyida. 
tr. [LC] No impedir (l’acció expressada per un verb en infinitiu), no posar-hi obstacles. Deixà caure el martell que duia a la mà. Deixa’l dir: ningú no se’l creurà. Deixar escapar un presoner. Deixar anar un pres. No frenis: deixa’l arribar fins a tocar el marge. 
tr. pron. [LC] Deixar-se caure. Deixar-se abatre. Deixar-se manar pels fills. 
 [LC] deixar anar una cosa aCessar de subjectar-la. Deixar anar una corda que hom tenia agafada. 
 [LC] deixar anar una cosa bper ext. Deixar anar un renec, una mala paraula. 
 [LC] deixar córrer una cosa No insistir-hi. 
tr. pron. [LC] deixar-se anar aRelaxar-se. 
 [LC] deixar-se anar bDesinhibir-se 
intr. pron. [LC] Abandonar-se, especialment en l’endreçament de la persona. 
tr. [LC] No prosseguir (quelcom), renunciar-hi, per algun temps o per sempre més. Hem deixat el camí de carro i hem agafat una drecera. Ha deixat la carrera, els estudis. Ha deixat l’escultura pel comerç. Si hereta, deixarà la feina, el treball. 
aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, no continuar l’acció indicada per aquell infinitiu.Deixar de treballar, d’estudiar. Deixar de fer la guitza. 
aux. [LC] no deixar de Davant d’infinitiu, fer l’acció indicada per aquell infinitiu malgrat qualsevol motiu en contra. No deixaré de fer-ho per més que t’hi oposis. Això no deixa de molestar-me. 
aux. [LC] Davant d’infinitiu, impedir l’acció indicada per aquell infinitiu. La dona no el deixa fumar. 
tr. [LC] Fer que algú entri en possessió per algun temps (d’allò que hom tenia, guardava, etc.) lliurant-li-ho.Deixa-li les claus perquè obri la porta. Si vols que clavi aquests claus, deixa’m el teu martell. Li he deixat diners. 
tr. [LC] Fer que algú entri en possessió (d’un bé propi) transmetent-l’hi, llegant-l’hi. La tia, en morir, ens deixà una casa. 
tr. [LC] per ext. M’ha deixat un bon record. Això ho deixo a la teva discreció. 
tr. [LC] Fer que (alguna persona o alguna cosa) resti en un lloc, no agafar-la, no emportar-se-la, no fer-la seguir. Deixar el paraigua a casa. Deixar les claus al pany. No té gana: ha deixat tot el menjar. No tinc set: he deixat tot el vi. Els nens, els he deixats amb l’àvia. Bé, jo us deixo: he d’anar a agafar el tren. Em van deixar al carrer. Els deixaren per morts. 
tr. pron. [LC] Oblidar 1 3 He quedat moll com un ànec perquè m’he deixat el paraigua. 
tr. [LC] A algú, sobreviure-li (allò que tenia en morir). Ha deixat tres fills. Ha deixat una gran fortuna. Deixà una bona reputació. 
tr. [LC] Fer restar en tal o tal estat. No l’amoïnis: deixa’l tranquil. Aquesta desgràcia l’ha deixat consternat.L’hem deixat tot sol. Hem deixat un espai en blanc. Deixar una cosa ben acabada. 
tr. [LC] No prendre, fer que algú continuï tenint (quelcom), no desposseir-l’en. El tribunal ha deixat els fills a la mare. Els lladres s’ho van endur tot, no van deixar res. El vent no ha deixat ni una fulla als arbres. 
 [LC] deixar alguna cosa per a algú No imitar-lo en alguna cosa blasmable. Els plors, deixa’ls per a les criatures.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...