Saviesa en caràcters

Les xarxes socials han revolucionat el món de la comunicació. Quina obvietat direu. Doncs sí, ho és. La barrera espai-temps ha quedat dinamitada (o fusionada nuclearment). Ens permeten establir relacions immediates amb qualsevol punt del planeta (bé, si més no amb aquells que tenen la possibilitat de disposar de certa connectivitat) i amb qualsevol que tingui un ordinador, tablet o smartphone. Estan de moda, sí. Han vingut per quedar-se, també. Ens aporten beneficis (per alguns fins i tot econòmics), evident. Ens fan més lliures (n'esteu segurs?). Ens permeten simular allò que no som, emmascarar la timidesa o la mala llet, obvi. Però si fins i tot ens permeten trobar parella o adquirir coneixements que fins no fa massa temps estaven a l'abast d'uns pocs. Ens fan sentir estimats i populars a través d'un sol click (like en diuen). Tot collonut. Tot? I què més!

Tinc un compte de Twitter que pràcticament no faig servir (era moda i tocava afegir-s'hi), un altre de Facebook (es pot viure sense tenir-hi perfil?), m'he baixat el Periscope (maleït Piquè que el va treure del pou) i no sé quantes coses més que ocupen memòria als mil i un dispositius electrònics que m'acompanyen (sort que encara ningú ha inventat els xips incorporats al nostre cervell, de memòria clàssica només me'n quedaria un 1% i em temo que no seria per qüestions de degeneració fruit de l'edat).

Tanmateix, però, de tant en tant trobes perles com la de la imatge que encapçala el post. Només per la quantitat de saviesa incorporada en uns quants miserables caràcters ja val la pena mantenir-se en la modernitat i no voler retornar a la prehistòria on la única preocupació era caçar i recol·lectar per tirar endavant la nostra espècie (creixeu i multipliqueu-vos que deia aquell que encara no havia nascut i ni tant sols se l'esperava).

Lliçó de vida: Mou el cul per les coses importants i, tot i estar ben fet (no negaré que soc dels que més d'un llaç han penjat al seu mur) i tenir la consciència tranquil·la, sigues prou intel·ligent per entendre que per aconseguir allò què vols toca baixar a l'arena i enfangar-se fins al coll.

important

1 1 adj. [LC] Que importa, que emmena una conseqüència seriosa. La pregunta és important. Una ocasió important. L’important és que t’ho paguin.
1 2 adj. [LC] Considerable . Una quantitat important de cotó.
2 adj. [LC] A qui la seva situació dóna una autoritat, una representació, considerable. Ell és un personatge, una persona, important. Li agrada fer l’important: i és un ningú.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

Més informació

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Més informació

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...

Més informació

Mirades

Cercar en aquest blog