Passa al contingut principal

Pluja


M'aixeco del llit i miro per la finestra. Es fosc, no es veu pràcticament ni una ànima pel carrer i el terra s'entreveu xop. Em frego els ulls per guanyar visió (com que l'oculista em va dir que no les necessitava per veure-hi de lluny les ulleres me les posaré més tard, quan sigui necessari per afrontar el quefer diari) o per espolsar-me les lleganyes (no és cert, no n'hi ha. A penes he dormit i, per tant, apel·lo al típic i  simple recurs literari per omplir una línia més). Veig que plou i se'm dibuixa un somriure. Inconscientment em venen el cap unes quantes estrofes d'una cançó d'en Tomeu Penya i començo a xiular-la compulsivament (soc ben conscient que ja no me la treuré del cap en tot el dia i que, una vegada rera altra, anirà donant voltes pel meu subconscient que l'expulsarà, més sovint del què voldria, en format tarareig o melodia). 

M'agrada la pluja. Sempre m'ha agradat. I no precisament com a sinònim de quedar-se a casa arraulit sota una manta o al costat d'una llar de foc. Res més lluny de la realitat. M'agrada sentir-la a la pell, notar com les gotes em van relliscant arreu i notar com la seva fredor i humitat m'espavilen i aporten sensacions de vida. Surto al carrer amb la Creta (la meva setter irlandesa). Ara un pas, ara un altre fem el primer passeig diari pel parc. Ens mullem plegats (conscientment qualsevol dessuadora o anorac amb caputxa s'ha quedat dins l'armari. Avui no toca! Necessito que l'aigua m'aporti les seves propietats regeneratives). Ella s'espolsa i més gotes de pluja contribueixen a deixar-me encara més xop. Agraeixo el seu gest, sap que m'agrada la pluja i, en la mesura de les seves possibilitats, vol contribuir a que me la faci encara més meva. I ho aconsegueix.

Tornem a casa molls però satisfets. L'eixugo amb una tovallola, passo per la dutxa i me'n vaig pintant cap a l'estació. Increïble, però cert, no em pregunteu per què però agafo un paraigües que una ànima caritativa i càndida va decidir posar a les meves mans (càndida perquè sap perfectament que la meva especialitat és perdre paraigües. Mai recordo recuperar-lo quan baixo del tren i no dubto que Rodalies Renfe té superàvit econòmic gràcies als ingressos atípics que aconsegueix venent els paraigües que m'he deixat i mai recuperat). A mig camí de l'estació la pluja es converteix en el diluvi universal. Trec el paraigües (gràcies carinyo!) Els peus naveguen dins el mar en que s'han convertit les sabates (qui tingués a ma unes fantàstiques botes d'aigua!), Els texans lluiten per contenir la humitat amb què es van impregnant. La bossa amb l'ordinador (virgencita, virgencita que no se'm mulli!) comença a mostrar signes inequívocs de que l'aigua, amb la seva força inexorable, es va obrint camí. Tot d'una para, ni una gota més s'intueix a l'horitzó i arribo a l'estació. Agafo el tren i fins el destí. Continua sense ploure i.... merda! El paraigües s'ha quedat, una vegada més al tren!!!!! No m'aprendré mai, com tampoc aprendré que el refredat que fa dies m'acompanya es quedarà amb mi uns quants dies més... Sort que els mocadors els portava a la butxaca interior i no s'han mullat!

pluja 

f. [LC] [ME] Precipitació de gotes d’aigua, provinent de la condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera.Aquest vent porta pluja. El temps amenaça pluja. Una pluja torrencial. A cobert de la pluja. 
 [ME] pluja àcida Pluja que arrossega compostos àcids originats per reaccions químiques en l’atmosfera. 
 [ME] pluja de fang Pluja que arrossega partícules de sorra o de pols. 
 [LC] pluja diluviana Pluja molt forta. 
 [ME] pluja gelant Pluja que es congela i forma una capa de gel en el moment que entra en contacte amb la superfície, quan aquesta es troba molt freda. 
 [LC] prendre la pluja Mullar-se sota la pluja. 
 [LC] com pluja menuda Amb molta abundància. 
f. [LC] Gran quantitat. Una pluja de bales, de flors. Una pluja d’elogis. Una pluja de renecs. 
 [FIA] pluja d’estels Pluja de meteors
 [PE] [PS] pluja d’idees Exposició espontània d’idees sobre un assumpte per part de cadascuna de les persones que participen en una reunió per tal d’obtenir-ne la màxima informació en un temps relativament curt. 
 [FIA] pluja de meteors Successió de meteors en un interval curt de temps que es produeix periòdicament en passar la Terra prop de l’òrbita d’un cometa. 
f. [BOS] pluja d’or Laburn.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...