Passa al contingut principal

Contes de princeses


Quan el meu fill era petit vaig practicar allò que tants pares han fet, fan i espero que continuïn fent pels temps dels temps: explicar-li contes. Vaig proveir degudament la llibreria de casa amb multitud de llibres ben variats, la majoria recopilatoris de contes de tota la vida. Recordo perfectament els dissabtes i diumenges al matí a l'hora d'esmorzar. Ell assegut a la taula davant d'un bol de llet, Colacao (ara s'ha passat al Nesquik) i cereals recoberts de mel o xocolata (no diré marques) i jo al seu costat amb el llibre a la ma i anar llegint. L'objectiu no era que es mengés l'esmorzar, això mai va ser un problema, sinó simplement explicar-li històries per treure-li somriures de colors o, a poder ser, alguna que altra riallada. I un bon dia vaig començar a modificar els contes, introduint-hi nous elements que se'm passaven pel cap en aquell moment (els Tres porquets es va convertir, indefectiblement, en els Quatre porquets). I vaig descobrir que encara es quedava més embadalit i les riallades sovintejaven encara més. El següent pas va ser deixar els llibres al seu lloc i dedicar-me a inventar contes curts que mai vaig posar per escrit malgrat més d'un encara seria capaç de repetir-lo com un lloro.

I avui, mirant la nova foto que s'ha posat al perfil del seu whatsapp (espero que la canvií, la cara de pena que fa fins i tot a mi em fa pena) m'han volat els records fins al passat i l'he vist, de nou, assegut davant la taula i m'ha vingut al cap un conte per explicar-li...

Hi havia una vegada una gosseta entremaliada anomenada Mimi. Blanca com la neu, bonica com una princesa i carinyosa (afectuosa, vaja) com ningú tenia per costum sortir a passejar ben acompanyada per dos cavallers, blancs com ella, que l'escortaven anés on anés. El seu somriure era capaç de fondre els cors més freds i la seva mirada transmetia amor infinit mentre remenava la cua compulsivament, demostrant així la seva felicitat absoluta. 

Acostar-se a ella i fondre't amb una braçada era impossible d'evitar, petonejar-la i ser petonejat formava part del ritual. Però per molts petons que li fessis no es convertia en princesa perquè aquest era el seu estat natural. Alegre i juganera s'endinsava per camins i racons per anar a saludar (tot i que potser amb un to de veu un pèl massa elevat) a amics i coneguts. Res l'espantava (o això es creia ella). 

Però un bon dia, la Mimi es va escapar (maleïts petards!) i va començar a córrer sense aturador. No podia parar per més que la cridessin amb veu tranquil·la per demostrar-li que no havia de tenir cap tipus de por. Endinsant-se per la ciutat, mirant a dreta i esquerra, volava fins que va sentir un xiulet. Va minorar el pas, em va mirar amb tendresa i se'm va tirar als braços cercant el refugi que era incapaç de trobar. I l'amor va brollar. Un amor genuí, d'aquells que seran eterns, ens porti on ens porti la vida. Perquè, en el fons, l'amor et troba quan t'ha de trobar, en el lloc i l'instant més inesperat. I, malgrat tot, la seva màgia perdura i perdurarà. T'estimo Mimi! (però pobre de tu si et tornes a escapar!)

PD: Ara toca dir allò de "todo parecido con la realidad es pura coincidencia"... O potser no!

amor 

m. o f. [LC] Inclinació o afecció viva envers una persona o cosa. Amor paternal, filial. Amor a la pàtria. Amor a la veritat, a la justícia. Posar amor a algú, en alguna cosa. 
 [LC] amb amor loc. adv. Amb aquella atenció especial que dicta l’amor a alguna cosa. Estudia amb amor. 
 [RE] amor de Déu Amor de l’ésser humà per Déu. 
 [PE] [PS] amor propi Estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres, a no fer un mal paper, etc. 
 [LC] per amor a l’art loc. adv. Desinteressadament. 
 [LC] per l’amor de Déu loc. adv. Per caritat. 
m. o f. [LC] Afecció tendra i apassionada per una persona. L’amor que sentia per aquella dona. 
m. o f. [LC] Passió sexual. Recordava els amors de la seva joventut. 
m. o f. [LC] per ext. Els amors dels ocells. 
 [LC] [FLL] amor cortès Concepció de les relacions amoroses, enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama. 
 [LC] amor lliure Llibertat en les relacions sexuals. 
 [LC] fer l’amor Tenir relacions sexuals. 
 [LC] fer l’amor a algú Festejar-lo. Fa temps que li fa l’amor però ella no es decideix. 
m. o f. [LC] Objecte de l’amor. Les obres d’art són el seu amor.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...