Durant la meva trajectòria vital he tingut com a companys de viatge (no dic de companyia perquè entre aquesta categoria la legislació vigent només hi contempla gossos, gats i fures) un ample ventall d'animals que m'han fet (i em fan) el trànsit més agradable: Tortugues de terra (quan la graeca no estava qualificada d'espècie en perill d'extinció), canaris de colors ben variats, tortores de cap de setmana (al cole tenim fauna i el cap de setmana ens tocava, de forma rotatòria, cuidar-los a casa), conillets d'índies, peixos poc comestibles, hamsters amb una capacitat reproductiva simplement increïble, pollets que esdevenien pollastres (i ara què en fem?), gats de marca o sense i, preferentment, gossos (i dins la preferència guanya per golejada el setter irlandès). Fins i tot he arribat a coexistir amb diferents varietats de rèptils (serps de diferents mides per posar un exemple). No, mai he considerat casa meva com una extensió del zoològic, simplement m'agraden els animals i gaudeixo amb la seva companyia. Així si,amb el pas del temps he anat descartant la fauna que requereix d'un hàbitat específic en format gàbia (per allò que un és un fervorós defensor de la llibertat) i m'he centrat en aquells que tenen capacitat de voltar, de forma autònoma, pels diferents racons de l'habitatge on convivim (deixem-ho en gossos, tot i que la meva predilecció per les fures més d'una vegada m'ha fet plantejar la possibilitat de tenir-ne una però, de moment, s'ha quedat en intent), prescindir dels comerciants que es lucren amb la tràfic legal d'espècies animals i recórrer als refugis d'animals abandonats per propiciar una segona oportunitat (d'aquí va sortir l'Argos, un meravellós setter irlandés que malauradament ja no està entre nosaltres), fet que continuaré fent fins a la fi dels temps (crec!).
No soc, ja us ho podeu imaginar, un talibà de la matèria. És a dir, respecto els animals, me'ls estimo amb bogeria, els alimento, cuido i respecto les més elementals normes de convivència ciutadana estiguin o no fixades en una ordenança de tinença responsable d'animals domèstics, però ser diferenciar, encara, entre éssers humans i altres espècies i prioritzo la meva respectant les altres. Aquesta reflexió bé a tomb perquè l'altre dia vaig descobrir que algú havia penjat al facebook (ja no recordo qui, demano disculpes al respecte) un article que vaig guardar perquè aportava llum (més o menys intensa en funció dels ulls amb què es vulgui mirar) a una qüestió sobre la que més d'una vegada he reflexionat: el tracte que donem a les nostres mascotes. Reconec que de l'autor no en coneixia absolutament res però sembla ser que domina la matèria i en té experiència professional (de fet, com tants altres).
En tot cas, i que els talibans em perdonin, crec que fa un plantejament força coherent quan explica que hi ha una tendència clara d'humanitzar als animals (amb el seguidisme que en fa la generació d'oportunitats de negoci per part d'uns quants espavilats) i que aquesta postura ens pot fer perdre de vista les seves necessitats en tant que espècies amb necessitats físiques i psíquiques concretes. No dic, ni de bon tros, que ho fem de forma conscient ni tampoc soc tant estúpid per plantejar-me que pretenem perjudicar-los però si que més d'una vegada m'he qüestionat si no avantposem les nostres necessitats a les seves. La conclusió: uns i altres ens hem de fer feliços compatibilitzen necessitats. Això si, mentre reflexiono seguiré compartint la meva vida amb aquells de quatre potes que m'estimo.
Res, que avui m'he llevat reflexiu (entre les moltes disciplines que m'agraden també hi podeu incloure la filosofia) i d'alguna o altra manera aquest fet s'havia de traduir en el meu bloc.
PD: La foto que avui acompanya aquest post és la Creta. 17 anys us contemplen...
necessitat1
1 1 f. [LC] Qualitat de necessari. La necessitat de treballar per a viure.
1 2 f. [LC] Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. Alimentar-se diàriament és una necessitat ineludible. Hem d’atendre les necessitats d’aquests infants.
1 3 [LC] fer de la necessitat virtut Donar-se el mèrit de fer volenterosament el que hom ha de fer per força.
1 4 [LC] de necessitat loc. adv. Necessàriament. La seva malaltia era mortal de necessitat.
1 5 [LC] de primera necessitat loc. adj. De què hom no pot prescindir. Tothom està d’acord que el pa i la llet són articles de primera necessitat.
2 f. [LC] Mancança del necessari per a viure. La necessitat m’obliga a demanar-vos aquest ajut.
3 1 f. [LC] L’anar de ventre, l’orinar. Tenir una necessitat. Fer les seves necessitats.
3 2 [LC] [ZOA] [MD] necessitat natural Necessitat13 1 .
4 f. [FS] [LC] Impossibilitat de deixar d’ésser o d’esdevenir. Necessitat metafísica. La necessitat d’una conseqüència.
1 2 f. [LC] Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir. Alimentar-se diàriament és una necessitat ineludible. Hem d’atendre les necessitats d’aquests infants.
1 3 [LC] fer de la necessitat virtut Donar-se el mèrit de fer volenterosament el que hom ha de fer per força.
1 4 [LC] de necessitat loc. adv. Necessàriament. La seva malaltia era mortal de necessitat.
1 5 [LC] de primera necessitat loc. adj. De què hom no pot prescindir. Tothom està d’acord que el pa i la llet són articles de primera necessitat.
2 f. [LC] Mancança del necessari per a viure. La necessitat m’obliga a demanar-vos aquest ajut.
3 1 f. [LC] L’anar de ventre, l’orinar. Tenir una necessitat. Fer les seves necessitats.
3 2 [LC] [ZOA] [MD] necessitat natural Necessitat13 1 .
4 f. [FS] [LC] Impossibilitat de deixar d’ésser o d’esdevenir. Necessitat metafísica. La necessitat d’una conseqüència.
necessitat2 -ada
1 adj. [LC] Que necessita. És un noi necessitat de comprensió.
2 adj. i m. i f. [LC] Que manca del necessari. Ajudar els necessitats.
2 adj. i m. i f. [LC] Que manca del necessari. Ajudar els necessitats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada