Amb el què porto viscut puc dir que he llegit molt (i espero continuar fent-ho fins que la vista se'm cremi! Clar que amb les ulleres que porto tinc corda per estona...). Vaig començar de ben petit (gràcies família i escola per introduir-me en el fantàstic món de la literatura!) i a mesura que anava creixent m'hi enganxava cada vegada més. A casa estirat al llit he empalmat nit i dia sense adonar-me enganxat a més d'una novel·la, assegut al sofà o a qualsevol cadira, fins i tot a terra, a la platja sota un sol de justícia, al tren fent veure que no veig aquest o aquell, al banc de tants parcs i places, al bar de la cantonada o al restaurant, caminant pel carrer i menjant-me una farola... Són tants els llocs on he exercit aquesta comunió intima amb un llibre que fins i tot la memòria em juga males passades. Tampoc soc massa selectiu tot i que tinc les meves preferències: novel·la i assaig si em feu escollir. I si cal segmentar més em quedo amb la novel·la històrica (de casta le viene al galgo que diuen aquells) i l'assaig polític i/o periodístic. I un costum de sempre: difícilment llegeixo un llibre darrere un altre, l'habitual és que en simultaniegi tres o quatre.
I de la A a la B. És l'afició a la lectura la que, com a conseqüència, ha portat a l'escriptura. Primer perquè tocava (redaccions varies a l'escola, presa d'apunts i treballs sobre temàtiques variades), després perquè aquesta obligació va generar alguna que altra oportunitat encara que servidor no n'era conscient (el primer escrit que em van publicar va ser un que vam fer tots els de classe, en no recordo quin curs d'EGB, i que vam enviar a un diari, crec que era el desaparegut Tele/Exprés o potser el Correo Catalán) i, finalment, escric perquè m'agrada (i perquè em dona la gana) i amb un estil (o això pretenc) que té una font ben coneguda i reconeguda: En Quim Monzó (repeteixo perquè quedi clar: Quim Monzó, no el seu clònic femení que et pots trobar fins a la sopa a la tele i/o ràdio que depen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i que, francament, trobo una mala còpia de l'original i, certament, patètica).
D'en Quim (ja us podeu imaginar que m'he empassat amb sopetes totes les seves publicacions, siguin llibres o articles o llibres recopilators d'articles i contes) em va enganxar no només el seu humor catalano-britànic sinó també la capacitat innata de fer de l'anècdota categoria. És a dir, escull un tema que a priori sembla absolutament trivial (es deu passar hores repassant les planes de xorrades vàries incloses a qualsevol diari que es digni a anomenar-se com a tal) i no només el disecciona fins a fer-ne un article o un conte amb cap i peus sinó que el vesteix harmònicament i de tal manera que, com a mínim, tens un somriure garantit al finalitzar la lectura. A ell li dec haver-me passat estones fantàstiques rient compulsivament (clar que gràcies a aquest fet probablement més d'una vegada m'han pres per idiota). És el meu ídol literari i un mestre que mereix se li segueixi la petja. Modestament ho intento encara que no estic gens convençut que me'n surti (clar que potser tampoc ho pretenc del tot). Això si, la seva faceta de traductor la deixaré per algú altre, que tampoc cal matar tot el què és gras!
ídol
1 m. [RE] [AN] Imatge d’una divinitat.
2 m. [LC] Persona o cosa que és objecte d’un culte, excessivament amada.
2 m. [LC] Persona o cosa que és objecte d’un culte, excessivament amada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada