Soc un afortunat. I és amb el pas del temps que me n'he adonat. Durant la infantesa i l'adolescència la mirada és curta, d'avui per demà, i el passat molt fugisser. Vivim el dia a dia i la perspectiva no la trobem fins més endavant, quan tenim consciència del pas del temps, del què hem viscut, dels aprenentatges que n'hem tret (amb els seus errors i encerts) i d'aquells que han compartit instants més o menys continuats de la nostra vida. Tot bé a tomb d'una decisió que van prendre els meus pares al 1967. Triar la meva escola. I la decisió va ser sàvia. No tenia ni dos anys quan vaig creuar per primera vegada les portes de l'Anxaneta i allà em vaig mantenir fins acabar 8è d'EGB. Certament una escola diferent si tenim en compte els temps que corrien: ensenyament en català, assignatures que defugien el tòpic (sempre recordaré l'assignatura d'expressió corporal amb en Jaume Mateu, Tortell Poltrona pels amics, com a mestre), unes instal·lacions precàries però funcionals i un equip de mestres que creia en la causa de formar persones amb esperit crític per un futur que necessàriament hauria de ser millor i sobretot més lliure. Potser no en vam sortir els més ben preparats acadèmicament parlant o potser només va ser el meu cas (a 1er de BUP gran sorpresa: primera avaluació i quatre "cates". I jo que no havia suspès mai cap assignatura!).
De l'Anxaneta en guardo molts records i pràcticament tots bons (bé, sempre hi ha el/els mestre/s que que cauen millor o pitjor però això forma part del joc i de la millor tradició escolar). De fet, amb bona part dels companys de classe encara ens veiem unes quantes vegades a l'any i mantenim el contacte (aprofitant les possibilitats que ens donen les noves tecnologies, o potser ja no tant noves, fins i tot hem creat un grup de whatsapp que ens permet interactuar amb la immediatesa que et proporciona aquest mitjà). Sí, ja ho sé, expliquem força batalletes del passat a partir d'un nexe comú però també aprofitem per posar-nos al dia, felicitar-nos les bones noves i compartir les que no ho són tant (que de tot hi ha a la vinya del senyor!).
Quan el passat 12 d'octubre l'Anna va enviar al grup la fotografia que encapçala aquest post juntament amb el text "La figuera de l'Anxaneta s'ha trencat" una part del meu cor va esclatar en bocins. La figuera? El mite que ha vist créixer tantes generacions? Aquella que ens feia ombra i ens oferia els seus fruits? (La de vegades que amb en Pere havíem anat fins al torrent de Can Boada a escollir la canya més alta i recte per agafar les figues de coll de dama que engolíem en dos segons!!!). Perdre un referent és dolorós, sigui quin sigui, però nosaltres continuem de peu. Mirem el passat sí, però també el futur amb esperança i il·lusió. I, com diu en Xevi, aprofitem qualsevol ocasió per "remullar-ho". Seguim aquí i no dubto que tots recordarem el nostre mite d'infantesa. Bé, alguns, afortunats ells, en mantenen ben viva la flama (quan l'Anxaneta va deixar enrere un altre mite, el barri blau, per instal·lar-se en l'espai que ocupa ara, l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, es van repartir esqueixos de la figuera i em consta que alguns han proliferat i aspiren, com la seva mare, a tocar el cel). Descansa en pau estimada figuera!
Anècdota: Ara ja fa un bon grapat d'anys, aprofitant un dels aniversaris on l'Anxaneta va fer portes obertes m'hi vaig acostar. Al veure el pati i la figuera algú que havia anat en una escola "clàssica" de Barcelona va dir allò de "Ufff, quina escola, però aquí no teníeu piscina ni instal·lacions esportives?". No vaig tenir temps de contestar, algú se'm va avançar (el meu pare, qui si no) i li va etzibar: "No, però malament aniríem si la qualitat de l'educació només s'hagués de mesurar en base al continent. Per ensenyar, com bé van demostrar els pedagogs grecs, amb l'ombra d'un arbre i un bon mestre es poden arribar a fer meravelles". Lliçó de vida en dic jo, zasca en diuen ara...
1 1 m. [LC] [AN] [FS] Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
1 2 m. [FS] [LC] Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina, una creença. El mite de la caverna de Plató.
2 m. [FS] [LC] Persona, fet, cosa que ha estat magnificat i s’ha convertit en model o prototip. Greta Garbo és un mite del cinema.
Quan el passat 12 d'octubre l'Anna va enviar al grup la fotografia que encapçala aquest post juntament amb el text "La figuera de l'Anxaneta s'ha trencat" una part del meu cor va esclatar en bocins. La figuera? El mite que ha vist créixer tantes generacions? Aquella que ens feia ombra i ens oferia els seus fruits? (La de vegades que amb en Pere havíem anat fins al torrent de Can Boada a escollir la canya més alta i recte per agafar les figues de coll de dama que engolíem en dos segons!!!). Perdre un referent és dolorós, sigui quin sigui, però nosaltres continuem de peu. Mirem el passat sí, però també el futur amb esperança i il·lusió. I, com diu en Xevi, aprofitem qualsevol ocasió per "remullar-ho". Seguim aquí i no dubto que tots recordarem el nostre mite d'infantesa. Bé, alguns, afortunats ells, en mantenen ben viva la flama (quan l'Anxaneta va deixar enrere un altre mite, el barri blau, per instal·lar-se en l'espai que ocupa ara, l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, es van repartir esqueixos de la figuera i em consta que alguns han proliferat i aspiren, com la seva mare, a tocar el cel). Descansa en pau estimada figuera!
Anècdota: Ara ja fa un bon grapat d'anys, aprofitant un dels aniversaris on l'Anxaneta va fer portes obertes m'hi vaig acostar. Al veure el pati i la figuera algú que havia anat en una escola "clàssica" de Barcelona va dir allò de "Ufff, quina escola, però aquí no teníeu piscina ni instal·lacions esportives?". No vaig tenir temps de contestar, algú se'm va avançar (el meu pare, qui si no) i li va etzibar: "No, però malament aniríem si la qualitat de l'educació només s'hagués de mesurar en base al continent. Per ensenyar, com bé van demostrar els pedagogs grecs, amb l'ombra d'un arbre i un bon mestre es poden arribar a fer meravelles". Lliçó de vida en dic jo, zasca en diuen ara...
mite
1 1 m. [LC] [AN] [FS] Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.
1 2 m. [FS] [LC] Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina, una creença. El mite de la caverna de Plató.
2 m. [FS] [LC] Persona, fet, cosa que ha estat magnificat i s’ha convertit en model o prototip. Greta Garbo és un mite del cinema.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada