Passa al contingut principal

Capses



Aquesta nit he somiat que estava envoltat de capses. Capses de color marró, les clàssiques de cartró ondulat, rectangulars i lleugerament planes, etiquetades a mà amb bona lletra i precintades amb seguretat. Mirés on mirés al meu entorn només hi havia capses i més enllà foscor. Res més. Segur que Freud o qualsevol monjo de confessionari es fregaria les mans amb un subjecte com qui relata aquests fets. En soc conscient. Però no oblidem que dels somnis en sorgeixen realitats palpables. De fet, fins i tot més d'una ha acabat fent evolucionar aquesta espècie tant poc humana i cada cop més homínida (a les realitats del món actual em remeto). 

Quin en serà el contingut? Les obro? Potser sí o potser no. En tinc dubtes. Les etiquetes donen pistes i, suposadament, no hi ha sorpreses per descobrir. O potser si? Mai se sap que et portarà allò que està embolicat. La lletra impresa no té perquè ajustar-se al contingut. Em decideixo. En prenc una a l'atzar i intento treure'n el precinte. Costa i no només pel material amb què està fet. Tinc la impressió que un tros de la meva vida s'amaga al seu interior i em resisteixo a alliberar-lo. Què sentiré? El cor cada vegada em batega a ritme més accelerat. L'estómac pateix i els ulls se'm tanquen. M'estic adormint? No, ja ho estic. Em pessigo i no noto res. Torno a pessigar-me i aquesta vegada més fort. No sento res. Certament dormo i continuo somiant; No tinc cap ganes d'obrir la capsa. I encara menys la resta. Por? Probablement si Però la vida no és per covards. Respiro fort.i intento rebaixar el ritme cardíac.Compto fins a deu i m'hi llenço amb les mans amarades de suor però em fermesa. No em tremola el pols (quina manera d'enganyar-se per aparentar una falsa seguretat!) quan esquinço el precinte.

Contemplo l'interior, ordenat i curull d'objectes coneguts. Respiro fons i me'ls remiro. Em parlen d'anhels viscuts. Certament transmeten vivències i records molt presents. Alegries i tristors però per sobre de tot m'expliquen que qui els ha dipositat a la capsa ho ha fet pensant en mi. No s'ha limitat a posar-hi això o allò, de pressa i de qualsevol manera, sinó que també hi ha incorporat allò altre. Allò que mai se m'hagués acudit que també hi seria. M'ha sorprès, una vegada més, i en el rostre se m'esboça un somriure trist però somriure al cap i a la fi. És tan gran el cor de qui ha encapsat que no cap en el munt de capses que m'envolten. I només se m'acut, abans de tornar-me a dormir, donar-li les gràcies per ser com és. La resta, ja les obriré un altre dia...


somni 


m. [LC] [PS] Sèrie de pensaments, d’imatges, d’emocions, que ocorren durant el son. Tenir un mal somni.Veure una cosa en somni. 
m. [LC] Imaginació vana de coses impossibles o cregudes impossibles. 
m. [LC] Esperança, projecte, que sembla no tenir cap probabilitat de realitzar-se. 
m. [LC] Il·lusió cara. 
m. [LC] Idea quimèrica.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...