Passa al contingut principal

Tradicions que no es perden


Tinc una tradició familiar molt arrelada en el meu interior. Ve de lluny i es focalitza en un dia i espai concrets: dissabtes al matí i Plaça de Cuba (Mataró, El Maresme, Catalunya, Europa, el món mundial...). Diguéssim que anar al mercat a comprar provisions per la setmana és un fet que molts compartim. Que sigui en dissabte tampoc és estrany tenint present la seva condició de dia no laborable (per alguns) i, per tant, de major disposició de temps (especialment si el divendres no has fet el tronera i has anat a dormir a una hora raonable, fet que no té perquè sempre complir-se). I encara menys que l'espai triat sigui la Plaça de Cuba (tot i que mai ha estat el factor de la proximitat el que més ha pesat en la tria el gps que guia el pilot automàtic de les meves extremitats inferiors em condueix cap allà vulgui o no). 

Sense risc a equivocar-me diria que la meva experiència amb la Plaça de Cuba es pot subdividir en tres etapes: en la primera em dedicava a badar (i a remenar amb més o menys fortuna en tant que època d'aprenentatge en la tria), embadalit pels colors i olors de la munió de comestibles variats que s'amunteguen a les parades interiors i exterior. En la segona el meu paper va esdevenir més actiu en tant que comprador de verdures, fruites, carn, peix, embotits... (calia omplir la nevera, vaja). I en la tercera el meu paper s'ha transformat fins assumir, de bon grat, el de camàlic de companyia (la protagonista és la meva mare, tal i com ho era en la primera fase, i a mi se'm reserva, si més no a efectes teòrics, la càrrega, transport i descàrrega de la mercaderia adquirida). 

En totes les etapes un nexe comú s'ha mantingut inalterable (i no parlo de comprar més o menys) i associat a un fet concret que és pot resumir amb la següent equació: Plaça de Cuba + Dissabte al matí = Esmorzar de forquilla (o segon esmorzar en el meu cas ja que he fet la prèvia només llevar-me). Això si, sense lloc fix on asseure's a taula (llegeixis bar/restaurant x o y en funció de paràmetres poc o molt meditats en funció de diferents variables) però amb alguns requisits necessaris: peus de porc, callos (tripa) en versió, a poder ser lleugerament picant exemple o altres derivats del porc. Però aquesta no ha estat la única motivació plaçacubana (que no soc un golafre, home!). La més important, sense cap mena de dubte, és que anar al mercat s'ha convertit en un acte social. La plaça, com bé indica el seu nom, és espai de trobada de gent variada que entre setmana amb prou feines si veus. O sigui que la tradició (i les circumstàncies) manen que cal anar-hi sense pressa, fer la feina i aprofitar l'avinentesa per xerrar amb un o altre. El problema? Que sense necessitat d'analitzar els resultats d'una hipotètica enquesta, el sentit comú (i la vista/capacitat d'observació) diu que la població que acudeix puntualment a la cita dels dissabtes al matí és cada vegada més envellida i no es veu (si més no a les hores en què hi soc present) un relleu generacional suficient (massa crítica) que, en un futur immediat, la substitueixi. Houston, tenim un problema!

mercat 

m. [LC] [ECT] Venda o compra a un preu debatut entre el venedor i el comprador. 
 [LC] [ECT] fer mercat d’una cosa Vendre una cosa que no s’hauria de donar a preu, que no es pot vendre.
 [LC] [ECT] a bon mercat loc. adv. A baix preu, barat. 
m. [LC] [ECT] Lloc públic on es fan les transaccions comercials. Els mercats d’una ciutat són els llocs públics destinats a la venda de les mercaderies alimentàries. Un mercat cobert. 
m. [LC] [ECT] Reunió de mercaders en un lloc públic on van a vendre llurs mercaderies. Mercat de bestiar.Dimecres és dia de mercat. 
m. [ECT] Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme pels oferents i els demandants. Un mercat competitiu. Produir, un esdeveniment, una pertorbació al mercat nacional. Trobar un país mercats estrangers per als seus productes. 
 [ECT] mercat lliure Mercat on regeix el lliure joc de l’oferta i la demanda, sense intervenció estatal. 
 [ECT] [LC] mercat negre Comerç il·legal de mercaderies prohibides o racionades. 
 [ECT] mercat de diners Mercat dels préstecs a curt termini, en què s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner. 
 [ECT] mercat de valors Borsa de valors. 
 [ECT] mercat únic Mercat amb lliure circulació de béns i serveis a l’interior d’una zona geogràfica, expressió referida principalment a la Unió Europea.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...