Tinc una tradició familiar molt arrelada en el meu interior. Ve de lluny i es focalitza en un dia i espai concrets: dissabtes al matí i Plaça de Cuba (Mataró, El Maresme, Catalunya, Europa, el món mundial...). Diguéssim que anar al mercat a comprar provisions per la setmana és un fet que molts compartim. Que sigui en dissabte tampoc és estrany tenint present la seva condició de dia no laborable (per alguns) i, per tant, de major disposició de temps (especialment si el divendres no has fet el tronera i has anat a dormir a una hora raonable, fet que no té perquè sempre complir-se). I encara menys que l'espai triat sigui la Plaça de Cuba (tot i que mai ha estat el factor de la proximitat el que més ha pesat en la tria el gps que guia el pilot automàtic de les meves extremitats inferiors em condueix cap allà vulgui o no).
Sense risc a equivocar-me diria que la meva experiència amb la Plaça de Cuba es pot subdividir en tres etapes: en la primera em dedicava a badar (i a remenar amb més o menys fortuna en tant que època d'aprenentatge en la tria), embadalit pels colors i olors de la munió de comestibles variats que s'amunteguen a les parades interiors i exterior. En la segona el meu paper va esdevenir més actiu en tant que comprador de verdures, fruites, carn, peix, embotits... (calia omplir la nevera, vaja). I en la tercera el meu paper s'ha transformat fins assumir, de bon grat, el de camàlic de companyia (la protagonista és la meva mare, tal i com ho era en la primera fase, i a mi se'm reserva, si més no a efectes teòrics, la càrrega, transport i descàrrega de la mercaderia adquirida).
En totes les etapes un nexe comú s'ha mantingut inalterable (i no parlo de comprar més o menys) i associat a un fet concret que és pot resumir amb la següent equació: Plaça de Cuba + Dissabte al matí = Esmorzar de forquilla (o segon esmorzar en el meu cas ja que he fet la prèvia només llevar-me). Això si, sense lloc fix on asseure's a taula (llegeixis bar/restaurant x o y en funció de paràmetres poc o molt meditats en funció de diferents variables) però amb alguns requisits necessaris: peus de porc, callos (tripa) en versió, a poder ser lleugerament picant exemple o altres derivats del porc. Però aquesta no ha estat la única motivació plaçacubana (que no soc un golafre, home!). La més important, sense cap mena de dubte, és que anar al mercat s'ha convertit en un acte social. La plaça, com bé indica el seu nom, és espai de trobada de gent variada que entre setmana amb prou feines si veus. O sigui que la tradició (i les circumstàncies) manen que cal anar-hi sense pressa, fer la feina i aprofitar l'avinentesa per xerrar amb un o altre. El problema? Que sense necessitat d'analitzar els resultats d'una hipotètica enquesta, el sentit comú (i la vista/capacitat d'observació) diu que la població que acudeix puntualment a la cita dels dissabtes al matí és cada vegada més envellida i no es veu (si més no a les hores en què hi soc present) un relleu generacional suficient (massa crítica) que, en un futur immediat, la substitueixi. Houston, tenim un problema!
mercat
1 1 m. [LC] [ECT] Venda o compra a un preu debatut entre el venedor i el comprador.
1 2 [LC] [ECT] fer mercat d’una cosa Vendre una cosa que no s’hauria de donar a preu, que no es pot vendre.
1 3 [LC] [ECT] a bon mercat loc. adv. A baix preu, barat.
2 1 m. [LC] [ECT] Lloc públic on es fan les transaccions comercials. Els mercats d’una ciutat són els llocs públics destinats a la venda de les mercaderies alimentàries. Un mercat cobert.
2 2 m. [LC] [ECT] Reunió de mercaders en un lloc públic on van a vendre llurs mercaderies. Mercat de bestiar.Dimecres és dia de mercat.
3 1 m. [ECT] Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme pels oferents i els demandants. Un mercat competitiu. Produir, un esdeveniment, una pertorbació al mercat nacional. Trobar un país mercats estrangers per als seus productes.
3 2 [ECT] mercat lliure Mercat on regeix el lliure joc de l’oferta i la demanda, sense intervenció estatal.
3 3 [ECT] [LC] mercat negre Comerç il·legal de mercaderies prohibides o racionades.
3 4 [ECT] mercat de diners Mercat dels préstecs a curt termini, en què s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner.
3 5 [ECT] mercat de valors Borsa de valors.
3 6 [ECT] mercat únic Mercat amb lliure circulació de béns i serveis a l’interior d’una zona geogràfica, expressió referida principalment a la Unió Europea.
1 2 [LC] [ECT] fer mercat d’una cosa Vendre una cosa que no s’hauria de donar a preu, que no es pot vendre.
1 3 [LC] [ECT] a bon mercat loc. adv. A baix preu, barat.
2 1 m. [LC] [ECT] Lloc públic on es fan les transaccions comercials. Els mercats d’una ciutat són els llocs públics destinats a la venda de les mercaderies alimentàries. Un mercat cobert.
2 2 m. [LC] [ECT] Reunió de mercaders en un lloc públic on van a vendre llurs mercaderies. Mercat de bestiar.Dimecres és dia de mercat.
3 1 m. [ECT] Conjunt d’activitats de compra i venda de mercaderies dutes a terme pels oferents i els demandants. Un mercat competitiu. Produir, un esdeveniment, una pertorbació al mercat nacional. Trobar un país mercats estrangers per als seus productes.
3 2 [ECT] mercat lliure Mercat on regeix el lliure joc de l’oferta i la demanda, sense intervenció estatal.
3 3 [ECT] [LC] mercat negre Comerç il·legal de mercaderies prohibides o racionades.
3 4 [ECT] mercat de diners Mercat dels préstecs a curt termini, en què s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner.
3 5 [ECT] mercat de valors Borsa de valors.
3 6 [ECT] mercat únic Mercat amb lliure circulació de béns i serveis a l’interior d’una zona geogràfica, expressió referida principalment a la Unió Europea.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada