Passa al contingut principal

Cítrics mon amour


Si a la meva cara li hagués d'associar una fruita segurament escolliria la taronja o qualsevol altre tipus de cítric. I No necessàriament per la forma. De fet les fruites donen molt de joc per recordar o ser associades a diferents parts de l'anatomia humana. Ara bé, adreçat als malpensats (i ho escric en masculí a consciència): no aneu més enllà que el post d'avui no fa referència a allò que la vostra ment lleugerament torrada està pensant en aquests moments!!!! Ni de bon tros. En el meu cas en faig una associació a partir d'un fet empíric: soc un enamorat dels cítrics (al balcó de casa hi tinc un llimoner i un taronger que van fent via mentre malvisc per combatre la maleïda mosqueta blanca que ha agafat el costum d'intentar fer-se'ls seus costi el que costi) i és la fruita amb la que millor em relaciono.

De sempre he estat un enamorat de la fruita, tot i que reconec que les d'hivern no em posen tant com les d'època calorosa (amb més o menys intensitat). I sí, ja sé que de fa uns anys el cicle de les estacions s'ha trencat gràcies a les importacions provinents d'altres països que tenen la fortuna (?) de tenir clima tropical o subtropical. Però que voleu que us digui, crec que m'estic tornant un prokm0 poc radical i cada dia que passa li dono més importància a les produccions agropecuàries de proximitat i consumeixo més productes de temporada pròpia. Hi ha una excepció, però, que fa que més o menys a l'octubre comenci a salivejar quan trobo els primers cítrics del país (de nou els cítrics, sempre acabo anat a parar allà mateix). Això si, difícilment me'ls veureu menjar tal quals (alguna excepció, com les mandarines/clementines i, de tant en tant, potser cau una taronja tallada a rotllanes acompanyada de mel o sucre). Necessito, si o si, passar-los per l'espremedor i extreure'n la part noble, altrament anomenada suc (recordo un spot d'una marca de refrescs que no va fer fortuna, Radical, on espremien i espremien. Doncs jo faig el mateix però sense cara de sàdic!). I tant me fa si és de taronja, mandarina, clementina, aranja (pomelo) o, per esmentar-ne uns quants, llimona. La llima la deixo a part, aquesta, més que anar espremuda, sol anar matxucada i combinada amb gel picat, sucre (de canya) i cachaça, en la seva versió brasilera, o amb menta i rom, en la cubana. Per cert, ja que hi som posats, us passo una recepta per millorar el suc de llimona: espremeu tantes llimones com suc us càpiga en un got de grandària raonable, afegiu-hi una (o més d'una) llauna de Fanta (eps, obligatori que sigui Fanta, oblideu-vos d'altres marques), 8 cullerades soperes de sucre rases i ginebra a gust (no sigueu cutres i que no sigui de garrafa). Imprescindible remenar-ho tot bé i cap a la nevera. Ho proveu ben fred i ja em direu que us sembla... Si n'abuseu a mi no em demaneu responsabilitats ni iboprufens.

En fi, tornem al tema que encara no tinc voluntat de crear un bloc de cuina i/o similars. Crec que em vaig aficionar a la vitamina C en una altra vida on deuria ser mariner (m'encanta el mar i navegar) i l'escorbut feia estralls entre la professió o, més segurament, el dia que vaig llegir un article on posaven en valor totes les excel·lències de les fruites que contenen vitamina C (aleshores fumava i la recomanaven pels viciats com jo, més que res per recuperar la que el tabac consumia. Per informar-vos sobre el tema, us deixo el primer article que m'ha sortit al google en fer la cerca pertinent. En podeu buscar més...). I, diem-ho tot, la motivació fonamental de la meva vinculació amb els cítric és, amb virtuts o sense, que m'encanta el seu suc! La resta són excuses de mal pagador.

suc

m. [LC] Líquid contingut en certs teixits dels cossos organitzats, com la carn, el fruit de certes plantes, etc., d’on pot extreure’s per pressió, cocció o altre procediment. El suc dolç i àcid d’una taronja. Es premsen les peles per treure’n el suc. 
m. [LC] Líquid que es desprèn d’un cos, comparable als sucs dels animals i de les plantes. De les escletxes de la caixa sortia un suc espès i pudent. 
m. [LC] [ZOA] [MD] Líquid secretat. Suc gàstric, pancreàtic, intestinal. 
m. pl. [LC] [AGR] Fems líquids. 
m. [LC] [HO] Part líquida de certs guisats, substanciosa i condimentada, que acompanya les viandes cuinades.Lluç amb suc. 
m. [LC] Utilitat o profit que es treu d’una cosa. 
m. [LC] Allò que té de substanciós una cosa. 
 [LC] sense suc ni bruc loc. adj. Sense substància ni gràcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...