Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a preparar la continguts i forma (allò de la improvització, malgrat hi ha genis en la matèria, no és un punt fort de tothom).
L'Évole, fent d'Évole, només començar ja les va enganxar amb els pixats al ventre. Sembla mentida que hores d'ara amb el coneixement que es té de com el personatge enfoca les entrevistes, els assessors d'una i altra no les haguessin preparat convenientment per respondre preguntes "senzilles" que necessàriament haurien de tenir interioritzades, encara que només sigui perquè se suposa que la seva tasca professional és el servei al país i, per tant, toca conèixer la realitat d'aquest!
La resta força previsible...
L'Arrimadas amb un discurs que té ben estructurat i repetit una i altra vegada en tots els fòrums on li donen veu, "jugant" a desestabilitzar la Rovira amb interrupcions continuades (el model tertúlia cada vegada triomfa més en els debats i alguns/es encara no s'hi han acostumat), amb l'agressivitat que la caracteritza (fixeu-vos en un petit detall: la seva postura corporal, sempre abraonant-se disposada a menjar-se qui té al davant), amb un cert estil que els taronges han adoptat de la seva matriu blava (mentir descaradament i sense immutar-se. Exemple: es veu que l'escola catalana no té nivell) i hàbil en la rèplica s'hagués menjat amb patates a la seva "rival" (que en bona part ho va fer) a no ser pels "capotes" que li va tirar el mestre Évole (aquesta vegada, els seus detractors que tant es van "alterar" amb el tracte que li va donar al President Puigdemont, segur que van respirar alleugerits).
Em quedo amb el dubte si la Rovira va optar per un discurs de perfil/to baix per allò de no despertar l'electorat contrari (poca conya amb les audiències de Salvados quan tracta la qüestió catalana), no se'l va preparar prou (només un foli en blanc davant seu?) o simplement és que no dóna per més. En tot cas, tot i entendre perfectament la tessitura en què es troba ERC o s'espavilen a construir un discurs programàtic coherent (això de fer república sona a cuento xino) i a posar les piles a la seva candidata substituta (només va ser capaç de posar en dificultats a l'altra part quan li va qüestionar la proposta de condecorar als que ens van apallissar l'1-O) o els espera una campanya certament complicada.
Conclusió personal: Ahir l'Albiol no deuria estar massa content, em temo que C's li va clavar una nova queixalada en el seu electorat fronterer i, en canvi, els de Junts X Catalunya en deurien sortir força satisfets precisament pel mateix motiu. En tot cas, per si no ho tenia prou clar, no votaré ni una ni altre opció.
Avui comença la campanya electoral. Agafem-nos-ho amb calma...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada