Un dilluns qualsevol?

Els dilluns no tenen bona fama. I en quasi tots els casos ben merescuda. Pels que comencen la setmana laboral no cal ni explicar el perquè (tot i que suposadament els caps de setmana, entre altres funcions, tenen la de carregar piles), pels que la continuen tampoc (tot i que suposadament els hauria de quedar menys per tenir festa, clar que amb la merda de contractes precaris que ens han caigut a sobre aquesta afirmació és més teòrica que real) i pels que es troben en la condició d'aturats millor no parlar-ne (tot i que el dia que suposadament algú amb responsabilitat sobre la matèria deixi de maquillar dades i s'arremangui per solucionar aquesta qüestió té el meu vot assegurat). Això si, per molt que no plogui a gust de tothom sempre hi ha una excepció que confirma la regla: els que ja no formen part de la població activa per la banda alta de ben segur que no tenen aquestes preocupacions (clar que en tenen d'altres en format néts o amenaça de retallada de pensions).

Doncs bé, avui no entro en cap de les categories anomenades anteriorment. El meu dilluns ha estat diferent. Fins i tot una mica nostàlgic. Diem que he fet una espècie de retorn al passat. I m'ha agradat. Feia anys i panys que no em passava un matí assegut en una aula contestant pregunta rera pregunta (i amb boli, que l'ordinador brillava per l'absència!). Ja planyo a qui li toqui corregir. Amb el poc us que faig de l'instrument que col·locat entre els dits de la ma i mogut ara cap aquí ara cap allà conforma lletres relligades (maleïda tecnologia que ens ha substituït el Bic de tota la vida pel teclat de torn) i, diem-ho tot, afegiu-hi que els meus traços no han estat mai impecables (encara que sempre he defensat el contrari tot i que amb poc convenciment), diria que qui es trobi els meus papers davant, com no sigui un Champollion modern, ho té francament complicat per desxifrar els jeroglífics amb que l'he obsequiat. Això si, m'ho he passat extraordinàriament bé. Concentrat en tot moment. meditant les respostes quan era necessari, a "saco paco" quan eren evidents. Controlant el temps com sempre he fet (per intuïció). Vaja, igualet, igualet que quan feia un examen d'una matèria que m'havia preparat ara fa... (bufff, massa temps. Deixem-ho córrer). El resultat? Aviat me'l diran... (espero!).

I per acabar aquest dilluns que certament ha estat diferent i únic, com no, referència obligada a l'extraordinària Selene que ens acompanya avui i que il·lumina la foscor més tenebrosa. El meu amic Llorenç, ahir en feia un post. Com ell, jo també faig un tracte/pacte amb ella per testimoni (consti que no és un plagi, més aviat podria considerar-se que és publicitat subliminal del seu bloc). El faig amb mi mateix i de moment me'l guardo tancat a pany i forrellat en aquell que batega ara si i ara també. Només us puc dir que si prospera, la propera vegada que canti a ple pulmó el Boig per tu, afinaré sí o sí i no desmereixeré a qui canti al meu costat (si és que hi ha algú!).

diferent 

1 adj. [LC] Que difereix en alguna cosa d’un altre. Són dos ocells que no s’assemblen pas gaire; al contrari, són ben diferents. Tinc una opinió diferent de la seva. Els teus dos germans són molt diferents de caràcter. 
2 adj. pl. [LC] Uns quants. M’ho han dit ja diferents persones.