Tribut a Lax'n Busto

Des de finals dels 80 soc fan incondicional del rock en català (que no català, aquesta tonteria d'adjectivar per procedència fa molts anys es va superar, crec!). Com tants altres m'hi vaig enganxar al 1988 a través dels Sopa, coincidint amb el meu primer estiu a Sant Pere Pescador i amb la que segurament és la seva cançó més coneguda, l'Empordà. A vegades fins i tot he pensat si no ens la varen dedicar a tots els pixapins que per aquelles dates colonitzàvem aquesta magnífica comarca (la segona en el meu rànquing després del Maresme lliure i tropical).

Deixar de banda l'anglès o el castellà per cantar amb la llengua pròpia era i és un gust (bé, potser soc massa agosarat i millor que siguem sincers: alguns canten, jo em limito a estripar). Òbviament soc dels que vam omplir el Sant Jordi aquell mític 14 de juny de 1991 quan Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraít ens van fer votar de valent (com a conseqüència una afonia que em va durar uns quants dies i alguna cosa més que va marxar ràpid gràcies als analgèsics). I no va ser la única vegada ni els protagonistes els mateixos (brutal Ja t'ho Diré en directe a Menorca uns anys més tard!). I, hores d'ara, hi continuo enganxat i al juliol espero poder escapar-me per reeditar presència militant al CanetRock (please, us podeu estalviar els Manel?).

Durant tots aquests anys, però, les cançons que més m'han acompanyat han estat, sense cap mena de dubte, les de la banda més coneguda del Vendrell, els Lax'n Busto. Ells són qui, sense saber-ho, han posat banda sonora a molts moments de la meva vida. I continuen fent-ho...

Llença't i tornarem, cançons de capçalera per aixecar-me els ànims fins i tot en els moments més fotuts.

Creu-me, un cant a l'esperança que mai s'ha de perdre.

La meva terra és el mar, que no falti mai quan bufa el nord i t'aferres al timó mentre contemples l'horitzó.

Trepitja fort, quantes vegades l'hi hauré canviat el nom del protagonista per algú que va néixer un 22 de gener de 2001?

T'estimo molt, una dedicatòria...

I podria seguir i seguir, però en deixo unes quantes per una altra ocasió i, això sí, avui modifico el format i no acompanyo el post d'una fotografia, prefereixo fer-ho d'un vídeo de la rockera Miami Beach mentre recordo vivament una cabellera en moviment...

rock

1 m. [MU] Estil musical en què predomina la veu, sorgit de la fusió de la música popular negra i d’elements extrets del folklore blanc americà.
2 m. [MU] [JE] Dansa executada sobre un ritme de jazz a quatre temps.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

Més informació

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Més informació

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...

Més informació

Mirades

Cercar en aquest blog