La carta (2a part)

Estimats reis mags,

Un any més m'adreço a vosaltres i permeteu-me, donada la llarga trajectòria epistolar que ens uneix, que aquesta vegada em salti els formulismes i ho faci de manera més informal, oblidant el "vostè" i utilitzant el pronom més proper. Espero que aquesta gosadia no interfereixi en la vostra magnificència però a aquestes alçades la nostra familiaritat ja és tal que potser ja va sent hora que ens tractem com a iguals, malgrat servidor no disposa de corona, ni de ceptre, or, encens o mirra.

La veritat és que no em puc queixar. Durant tots aquests anys heu estat respectuosos amb els meus desitjos. Potser pel fet que mai he gosat demanar massa en termes materials. I no perquè ho tingui tot, que no és el cas (però m'aplico allò de "qui no es conforma és perquè no vol"), sinó perquè simplement soc de fàcil conformar (de fet, sabeu que quan dic que en tinc prou amb un petó ho dic de tot cor), poc necessitat de matèria supèrflua, un pèl tímid a l'hora de demanar i solidari amb aquells que ni tant sols tenen cobertes les seves necessitats més bàsiques. Dit d'altra manera, no m'importa posar-me a la cua i si quan em toqui el torn ja teniu els sacs buits doncs l'any vinent serà.

Això si, com sempre deixeu-me demanar-vos alguna que altra cosa gens material que rebreu convenientment com a continuació d'aquesta carta i per correu electrònic xifrat i certificat. És important per mi. Molt important per ser exactes. A vosaltres us tocarà valorar si el meu comportament dels darrers 365 dies ha estat satisfactori o no. Sense ànims d'intentar influir en el vostre sempre savi judici (deixeu-me fer una mica el pilota per si de cas) us diré que si poso en una balança els meus dies molt bons, bons, normals, no tant bons i gens bons us diré, que sota el meu humil punt de vista, pesen molt més els primers que no pas els darrers (tot i que a vegades tendim a donar més importància a aquests tot i no ser just que eclipsin als altres). Per cert, no cal que m'ho porteu el dia 6 (si fos en aquesta data millor, però tampoc em vindrà d'un dia o de dos o de tres...). Si arriba, sigui el moment que sigui, m'haureu fet la persona més feliç del món (i no exagero).

En fi, no us entretinc més que prou feina teniu aquests dies en ordenar i processar desitjos. Això si, amb tota solemnitat us demano que sumeu a la meva petició molts quilograms de felicitat per tots aquells a qui m'estimo (sigui en format humà o perrunu). Us asseguro que s'ho mereixen de totes totes. Molt més que jo sense cap mena de dubte.

Be majestats, fins l'any vinent i no us canseu massa aquesta nit. Ja us avanço que quan arribeu a casa, els vostres dromedaris (que no camells) trobaran les garrofes corresponents i aigua neta i polida (espero que la Creta no li faci els honors previs) i, per vosaltres, una copa de cava (no us passeu bevent no sigui que us parin i facin bufar) i els tradicionals dolços de massapà (tampoc abuseu que després de festes ja us veig al gimnàs reial fent abdominals a tota màquina).

Cordialment,

Un lleial súbdit

PD: Si, a la foto d'avui el protagonista torna a ser un servidor. En aquest cas amb dos anyets i fent el capullo per Versalles. Sembla que no em vaig portar bé i vaig acabar rebent. Tant me fa, no me'n recordo... Això si, afortunadament els reis m'ho van perdonar...

regal 

1 1 m. [LC] Gust donat als sentits. Una obra d’art regal dels ulls. 
1 2 m. [LC] per ext. La vostra presència és un regal per a tots nosaltres. El nom dolcíssim de Jesús, regal dels cors. 
2 m. [LC] Cosa plaent que hom ofereix a algú, especialment en ocasió d’una festa, d’un esdeveniment feliç. Quan va acabar la carrera, li van fer un regal esplèndid. El dia dels Reis tota la família es feia regals.