Passa al contingut principal

Cremar etapes


Un altre mes que s'acaba i algú dirà que ja n'hem cremat un altre. De fet, cremar etapes és una expressió que es fa servir sovint per dir que deixem enrere un període i n'encetem un altre. Sempre m'ha sorprès aquesta expressió malgrat soc dels que la utilitzen amb certa freqüència. Però cada vegada que surt de la meva boca o la plasmo per escrit sobre un paper se'm dispara l'ànima rebel (he après que amb els anys la rebel·lia no és perd sinó que fins i tot es pot arribar a accentuar en alguns aspectes). Passo de fer-me-la meva. Cremar implica que allò que has fet queda reduït a cendres que el vent escamparà i s'emportarà ben lluny per no tornar. I no, allò que he fet forma part de mi, que no soc altra cosa que una suma de fets consecutius en el temps inserits en pell, os i carn. Són part de mi i com a tals em nego a practicar la incineració total i/o parcial.

Posem per cas aquest mes que demà passat girarem com un mitjó per avançar cap al nou que ja ens espera a la cantonada. Com sempre, he tingut moments bons i d'altres que no ho han estat tant però de ben segur fragments d'ell ja s'han fixat en la memòria i difícilment en sortiran. I és que no els vull fer fora, encara que només sigui perquè són meus i me'ls he currat. Probablement el pas del temps acabarà relativitzant-ne alguns (allò de buidar el disc dur d'arxius que ja no necessitem per encabir-n'hi d'altres que, per circumstàncies, ens són més útils). Però sempre n'hi haurà que continuaran inserits en el silici del xip neuronal pels temps dels temps (espero mantenir allunyades les malalties mentalment degeneratives).  

Qui vulgui que cremi els seus records. Faltaria més. Per la meva banda deixaré la foguera per la religió (allò de la Santa Inquisició), la literatura (va per les vanitats) i, especialment, per Sant Joan. En tot cas m'equiparé amb una bona mànega, extintor o regadora i en faré ús si la temptació truca a la porta.  

cremar 

v. intr. [LC] Consumir-se per l’acció del foc. El bosc està cremant. El palau crema per tots quatre costats. Una llàntia que crema contínuament, de nit i de dia. Aquest ciri crema malament. 
intr. [LC] Estar molt calent fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte. La terra crema. La sopa cremava: l’acabaven de treure del foc. 
intr. [LC] per ext. Jo crec que té febre: el front li crema. 
tr. [LC] Consumir, destruir per l’acció del foc. No cremeu papers. Cremen llenya per cuinar. 
intr. pron. [LC] El paller s’ha cremat. 
tr. [LC] El foc o una calor excessiva, exercir una acció destructora (sobre alguna cosa). El sol ha cremat els sembrats. 
tr. [IT] Sotmetre a l’acció del foc (un fil o un teixit) per destruir-ne el borrim abans d’aprestar-lo, blanquejar-lo o tenyir-lo. 
intr. pron. [LC] La carn s’ha cremat, s’ha carbonitzat. 
tr. [LC] [MD] Produir una cremada (en una part del cos) a algú. Li va cremar la mà sense voler. M’he cremat la llengua. 
 [LC] cremar-se els ulls Treballar llarga estona i d’una manera intensa en una cosa que cal mirar fixament, cosint, escrivint, etc. 
 [LC] cremar-se les celles Aplicar-se intensament a fer alguna cosa. Es crema les celles estudiant. 
intr. pron. [LC] ja et cremes! Expressió que es diu a una persona que cerca una cosa i està molt acostada al lloc on és amagada. 
tr. [LC] [IT] Afectar (alguna cosa) d’una manera que suggereix l’acció destructora del foc o d’una calor molt intensa. El lleixiu crema la roba. La gelada ha cremat les vinyes. La mostassa crema la llengua. Cremar una fibra amb àcid. 
 [LC] cremar candeles Subhastar 
 [LC] cremar les sangs a algú Alguna cosa, omplir-lo d’irritació, d’impaciència. 
tr. [LC] Irritar1És un home que crema amb les seves burles. 
intr. pron. [LC] Vaja, home, no et cremis: no n’hi ha per a tant! 
tr. [LC] Fer perdre (a algú) la fama, el coratge, etc. 
tr. [LC] Cansar, desgastar. És una feina que crema.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...