Passa al contingut principal

Lliçons del 2016


Des que naixem fins que morim no hi ha dia que anem a dormir sense haver viscut una nova experiència que interioritzem amb més o menys profunditat. Aquesta corretja d'aprenentatge és la que configura la nostra manera de ser, curulla d'encerts i errors. El passat va quedant enrere, sí, però el present no té sentit sense el què hem viscut i, encara menys, sense el què hem après o el què hem reafirmat...

Primera lliçó: Qui té un amic té un tresor. Poc més a dir. Cuida els amics tal i com ells et cuiden a tu. Somriures, riures i llàgrimes es fonen en companyia d'aquell a qui estimes i mai et falla.

Segona lliçó: (No) tot és possible. L'infinit existeix en els sentiments. En el món real a les rectes segueixen les curves i, en alguns casos, el camí es talla davant un precipici. Això si, no et quedis mai amb el dubte. Lluita per aconseguir el què vols i potser, només potser, l'impossible es farà possible.  
Tercera lliçó: El moviment es practica caminant. Exemplifica la teva conducta amb els mots que la defineixen. Coherència i fets han d'anar agafats de la ma.

Quarta lliçó: Deixa els acords per escrit. La confiança es referma amb una rúbrica. Les paraules se les pot endur el vent.

Cinquena lliçó: Perdona. Errar és humà, tenir la capacitat de rectificar a temps també. I sobretot creu-t'ho i mai practiquis el retret. Seràs millor persona!

Sisena lliçó: Parlar a destemps no és una opció, és un problema. Comunica't, explica amb veu alta i ferma, enterra les pors. I fes-ho quan toca, amb educació i humilitat.

Setena lliçó: Quan es tanca una porta s'obre una finestra? Potser si, però no sempre és necessari llençar la clau del pany de la porta. Conservar-la et pot portar per nous camins.

Vuitena lliçó: Cuida qui et cuida. Destina temps als teus. Són la teva prioritat. No hi ha ningú ni res més important que qui dia a dia et demostra la seva estima. 

Novena lliçó: L'amor és el motor de la vida. El gel al cor ens fa pobres d'esperit. L'amor infinit és felicitat absoluta. I certament existeix! 

Desena lliçó: No et lamentis mai, actua! El què podria haver estat, el que no va ser, el que no sé si serà. No! L'error és base de l'aprenentatge. Aprèn i  mou el cul per aconseguir el què vols i, si et tornes a equivocar, aixeca't i persevera. Els mals moments serveixen per aprendre no per aturar-te.

Onzena lliçó: Viu el present com si cada dia fos l'últim. Menja't la vida a cada instant. El temps marxa i no torna. No passis per la vida, simplement viu-la intensament amb respecte, il·lusió, bondat, generositat i força.

Dotzena lliçó: Confiança i convivència, pilars relacionals. L'amor uneix però perquè solidifiqui calen complements vitals. Els petits detalls del dia a dia el projecten i fan germinar sense aturador. 

lliçó 

f. [LC] Allò que hom llegeix en veu alta. 
f. [LC] [RE] Lectura 1 3 
f. [LC] [PE] Allò que un alumne ha d’aprendre per recitar-ho al mestre. Aprendre, estudiar, la lliçó. Saber la lliçó. Dir la lliçó. 
 [LC] prendre la lliçó a algú Fer-la-hi dir per veure si la sap. 
f. [LC] [FLL] [FL] Manera de llegir o d’interpretar, manera com està escrit en una edició o còpia, el passatge d’un text. 
 [FL] [BB] [FLL] lliçó inautèntica Lliçó que difereix de l’original. 
f. [FL] [FLL] Forma d’un mot o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits. 
f. [LC] [PE] Ensenyament que en una sessió dóna a un alumne o diferents alumnes el mestre d’una ciència, d’un art, etc. La lliçó comença a les set. Cada dia per altre tinc lliçó de música. Dóna lliçons de francès. Cada lliçó dura una hora. Assistia a les lliçons d’història d’un professor estranger. 
f. [LC] [PE] Matèria ensenyada en una sessió. Una lliçó fàcil, difícil. 
 [PE] lliçó magistral Conferència que pronuncia un professor en un acte acadèmic solemne o un candidat en una oposició. 
f. [LC] Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó. 
f. [LC] Esmena, escarment. Va perdre-hi tots els diners: ja va ser una bona lliçó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...