Somiar no truites

Ara que s'ha posat de moda l'expressió "per fer una truita cal trencar els ous" (consti que, en política, soc dels que prefereixen deixar la testosterona aparcada i apostar més per la paciència, la negociació i el pacte) em ve al cap una realitat personal que crec val la pena posar per escrit.

Tinc una dualitat curiosa. Mentre dormo tinc la capacitat de somiar i en soc conscient perquè de tant en tant em desperto amb retalls d'alguna història que he treballat en la fase REM. Això sí, habitualment no tinc la capacitat de recordar el somni en la seva plenitud. Algú molt estimat em va explicar una teoria que he acabat adoptant: a mesura que anem acumulant records en el nostre cervell, aquest acaba expulsant aquells menys importants per donar cabuda als nous. 

I us preguntareu, què pinta barrejar somnis amb records? La resposta a priori és senzilla: allò que somio mentre dormo es pot relativitzar i, per tant, no em cal retenir-ho. I deu ser cert perquè aquí és on entra en joc la meva dualitat: tinc la capacitat de somiar despert. L'he tingut sempre. I els somnis que es produeixen durant aquesta fase sí que els retinc en la memòria (aplicant la teoria d'abans, deu ser per això que descarto els que es produeixen quan estic dormint, simplement perquè dono més importància als que flueixen mentre estic activat). I no, no soc un somia truites entenent com a tal aquell que s'il·lusiona amb facilitat amb impossibles doncs el més bo del cas és que aquests somnis no només me'ls faig meus sinó que n'hi ha uns quants que, amb el pas del temps, esdevenen realitats palpables.

Puc somiar en els llocs més insospitats tot i que inconscientment segueixo un patró de comportament clar: necessito estar en moviment (caminant o corrent) i sol. Els temes també són variats i afloren per si sols, sense cap necessitat de concentrar-me o pensar en un fet determinat o una voluntat molt volguda. Apareixen sense més i aquí es queden. De fet, en un tinc un que se'm repeteix des de fa una temporada. No crec que fos induït però si que em va venir a trobar després d'un període convuls. I encara hi és, es resisteix a marxar fins que no es compleixi. I confio en que així sigui (per si de cas he aprofitat l'avinentesa de les dates per posar-lo en coneixement dels Reis Mags d'Orient. Sempre és bo tenir aliats! Veurem si tenen a bé donar-me un cop de ma). L'alternativa és convertir-me en el temut somia truites. I, francament, no en tinc cap ganes.

somiar 

1 1 v. intr. [LC] [PS] Tenir un somni o somnis. Fa dies que somio cada nit; abans no somiava mai. 
1 2  [LC] semblar-li a algú que somia Trobar-se veient o sentint coses inesperades, increïbles. 
1 3 v. intr. [LC] Imaginar-se coses que no poden ésser, donar com a cert o realitzable el que no és o és de quasi impossible realització, discórrer fantàsticament. I tu et penses que ell es desprendrà del que més estima per donar-nos-ho a nosaltres? Tu somies, noi. 
1 4  [LC] somiar despert Somiar 1 3 . 
2 1 tr. [LC] Veure en somni. He somiat que queia daltabaix d’un balcó. Avui he somiat el meu oncle mort. Tu em vas dir que ho pagaries o ho he somiat? 
2 2 tr. [LC] Imaginar com a possible o realitzable (alguna cosa que no és d’esperar, de molt difícil realització). Qui hauria mai somiat de trobar-te ací? Que ell et concedeixi això, ni ho somiïs. Jo somiava poder tenir una caseta vora el mar. Qui té fam somia pa. 
2 3  [LC] somiar truites Creure possibles coses irrealitzables.