Passa al contingut principal

La roda del hamster


Segon dia d'enclaustrament poc voluntari. M'hi he adaptat amb una variació. He substituït l'ora et labora per un escolta música (he amenitzat la situació amb cant gregorià per no perdre l'espiritualitat) i fes el què puguis pel què fa a la qüestió pencaire (més aviat poc, però suficient vistes les circumstàncies).

La manca d'activitat ordinària em fa volar la neurona fins a límits insospitats. Suposo que també hi té a veure la ingesta de Neobrufen (eps, si heu de prendre antitèrmics o qualsevol altre tipus de medicament, procureu que no siguin genèrics. La salut us ho agrairà. Probablement alguna farmacèutica també! Jo no, no en tinc comissió). 

Vistes les circumstàncies he optat per fer un remember when. Probablement ha estat la situació política actual a casa nostra la que m'ha portat a recordar que ja de ben petit em vaig aficionar a la companyia d'animalons varis (no patiu, l'explicació la trobareu al final). Suposo que la culpa la va tenir, en part, l'escola. La veritat és que no tinc massa facilitat per recordar episodis viscuts en aquell marc fins que ja era grandet (posem 10, 11 o 12 anys) i cada vegada que fem una trobada de companys d'EGB (la propera el 5 de febrer!) flipo amb la capacitat memorística d'alguns (no, d'algunes millor dit) per posar sobre la taula fets i anècdotes viscudes. 

En fi, retorno a la qüestió, no sigui que les branques es facin tant espesses com la neurona de torn. Un dels fets que sí recordo és la presència de bitxos varis a l'escola i que el cap de setmana ens tocava, per rigorosos torns, fer-ne de mainadera i, per tant, incorporar-los, encara que fos momentàniament, a la família de torn. En el meu cas aquesta presència esporàdica es va convertir en més habitual quan em van regalar un hàmster degudament contingut dins una gàbia amb roda incorporada. Reconec que em passava força estona contemplant aquella mini massa de carn, ossos i pèl ros donant voltes i voltes sense arribar enlloc. Quan es cansava baixava i s'arraulia entre els flocs o s'inflava, i no només metafòricament, amb pipes, altres llavors i fruits secs (el pinso encara no s'havia inventat). 

Un bon dia va arribar l'estiu i vam marxar de vacances. Sense el hàmster. El vam rellogar a casa les meves ties àvies. A la tornada, oh miracle! l'animaló havia practicat el creixeu i multipliqueu-vos. Al seu entorn hi havia un fotimer d'éssers diminuts d'un to rosat. Resulta que de hàmster res, als meus pares els havien venut una hamstera prenyada (lliçó de vida: aquí vaig aprendre que si s'aixeca la cua hom pot esbrinar el sexe del subjecte). Com que feien gràcia i eren de reduïda grandària em va costar poc col·locar tota la tropa entre amics i coneguts. Això sí, vaig badar, al quedar-me un mascle que fes companyia a la femella (em feia pena que estès sola) i al cap de poc sant tornem-hi: una nova marabunta de minihàmsters van tornar a formar part del meu cercle íntim. I torna a col·locar-los. Aquest cop em va costar més, però és que a  la tercera vegada ja quasi era impossible trobar una ànima caritativa que estigues disposat a adoptar-los. Conclusió definitiva: Ull amb la capacitat reproductiva dels hàmsters!!!!

I tot plegat a què em porta? Doncs molt senzill. Des que tinc consciència política he passat per dos estadis consecutius per acabat tornant al punt de partida (roda el món i torna el Born, diuen) i, posteriorment, perdre'm pel camí. Independentista - federalista - independentista - Ja no sé on soc. Motiu de la situació actual? La puta roda del hàmster! Cansat de que vagi donant voltes una i altra vegada per tornar al mateix lloc. Hem avançat respecte al 2012? No si atenem a les enquestes (on queda allò d'eixamplar la majoria independentista?) i als fets (eleccions plebiscitàries que deixen de ser-ho quan els resultats no són els esperats pels plebiscitaris, repetició rutinària i sense efecte del "aquest any sí", misèries partidistes vàries...). Amb aquests antecedents i amb la realitat actual (el no conegut del Govern Espanyol, la insuficiència d'aliats el Congrés, el silenci obvi de l'Europa dels Estats i la nul·la exploració dels mecanismes internacionals pel que fa a l'autodeterminació dels pobles...) algú és creu que al setembre tindrem un referèndum amb prou cara i ulls? Si amb aquests vimets hem de construir un cistell anem apanyats! Viure d'il·lusions és bonic però... Fins quan?

roda 

f. [LC] [EI] [TRG] [AGF] Peça circular rígida de poc gruix relativament al seu radi, capaç de girar al voltant d’un eix, fix o giratori, que passa pel seu centre. Una roda de recanvi. Un camió de vuit rodes. Un carruatge de quatre rodes. Les dues rodes de davant, de darrere. Una roda dentada. La roda mestra. Una roda hidràulica. Una roda d’àleps. Roda directora. Roda motriu. Rodes bessones. 
 [AGA] roda de molí Mola11 1 
 [EI] [LC] rodes acoblades Rodes disposades en eixos distints, però lligades de manera que es moguin conjuntament. 
f. [IMI] Roda dentada o pinyó que forma part de l’engranatge d’un aparell de rellotgeria. Les rodes d’un rellotge. 
 [IMI] roda caterina [o roda d’àncora, o roda d’escapamentRoda dentada del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges, de dents agudes i obliqües, que és accionada per les paletes de l’àncora. 
f. [DE] En les armes de foc antigues, roda dentada, d’acer, que, en fregar la pedra de sílex, origina la guspira que inflama la pólvora. 
f. [LC] [JE] roda de fira Atracció pròpia de parcs o fires que consisteix en una gran roda que gira en un pla vertical, proveïda de seients o cabines. 
 [LC] roda de la fortuna Vicissituds de les coses humanes. 
f. [LC] [TRA] Peça de fusta o metàl·lica que, arrencant de la punta de la carena, forma la proa o la popa de la nau. 
 [TRA] roda de popa Roda del darrere, on hi ha el timó. 
 [TRA] roda de proa Roda del davant, la que talla l’aigua. 
 [TRA] roda de timó Roda guarnida de mànecs a la perifèria i fixada pel seu centre a un eix, que permet, en fer-la girar, de maniobrar el timó. 
f. [LC] Instrument de tortura que consistia en una roda guarnida de punxes o de ganivets. El suplici de la roda. 
 [LC] posar algú en roda Posar-lo en el cas de no saber què fer. 
f. [LC] [DR] roda de reconeixement Corrua de presos que es fa desfilar davant algú per veure si aquest reconeix entre ells aquell a qui s’imputa un delicte. 
 [LC] roda d’electors falsos Grup de persones que recorren diferents col·legis electorals votant amb noms suposats a favor d’una candidatura. 
f. [CO] roda de premsa Conferència de premsa
 [CO] roda informativa Informatiu breu, crònica, comunicat, que els corresponsals que una emissora té a diferents llocs fan d’una manera consecutiva. 
f. [LC] fer la roda Un paó, un gall dindi, desplegar la cua fent com un ventall. 
10 f. [LC] [BOS] Melgó d’estormia
11 f. [BB] Rota³ .

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...