Avui m'he passat el dia tancat a casa. Coses de força major. Només he sortit aquesta tarda per obligació, tot i que cal sumar-hi tres petites i sobretot curtes excepcions per treure a passejar la Creta (l'edat no perdona i la meva gossa ja no està per grans caminades, prefereix viure més relaxada i preferentment estirada sobre algun element càlid).
Això si, he fet freqüents acostaments a aquesta o altra obertura finestral i/o balconal per veure si, amb una mica de sort, els meteoròlegs s'havien equivocat i per fi veia caure alguna que altra volva de neu, encara que fos en format aiguaneu (soc de fàcil conformar). De moment no he triomfat però no desespero.. Els que es dediquen al temps són com els economistes: especialistes en analitzar el passat però preveure el futur diria que no és el seu fort. Eps, amb una excepció: en Quim Serra!
Al carrer feia fred però cal dir que és el tipus de fred que més m'agrada. Sec, ben sec (la humitat i jo com incompatibles). Combatre'l és relativament senzill. Només cal anar afegint capes de roba fins semblar el ninot de la Michelin però com que sempre queda alguna porció de pell exposada a les inclemències meteorològiques (no m'agrada portar guants i em nego a tapar-me la cara amb un Buff, altrament anomenat "braga") el fred t'acaba fent seu i impregnant vulguis o no.
I no he pogut, dec estar melancòlic, abstreure'm d'una realitat que no és la meva. Sí, gaudeixo del fred, però tinc la sort de poder-me abrigar i disposar d'un espai sota cobert on retornar si aquest li fot massa (apreta sembla que no està ben dit!) i, si Endesa ho permet, fins i tot encendre la calefacció (haig de reconèixer que, de sempre, la faig servir ben poc. Amb un polar ja m'apanyo). Però... No soc aliè a una realitat que ens envolta: la dels sense sostre, la de la gent que ara anomenem pobres energètics (com si l'adjectiu energètic els alliberés d'una condició indigne o bé la matises oblidant-ne la substància: la de pobres) o la dels refugiats que campen per les illes gregues maldant per refer la vida que algú els hi ha robat. I no ho puc evitar, m'indigno i em pregunto com cony permetem aquestes misèries? Fa un temps la resposta hagués estat que només la consciència i l'acció política poden combatre la desigualtat i les injustícies (bé, no tota, el conservadorisme i tot allò que es pot col·locar a la seva dreta segur que no). Ara, veient el què hi ha, no ho tinc tant clar. Deu ser que em faig gran...
fred1
1 m. o f. [LC] Sensació produïda per la pèrdua de calor. Dóna’m l’abric, que tinc fred. Fa estona que sento fred.2 m. o f. [LC] Temps fred. Fer fred. Els freds de l’hivern. Un fred tardà.
fred2 -a
1 1 adj. [LC] Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un bany fred. Tenir una suor freda.1 2 adj. [LC] Caracteritzat per una temperatura baixa. Un clima fred. Una espècie que viu a les mars fredes.
1 3 adj. [LC] Que no té el grau de calor normal, necessari a un fi. Tenir els peus freds, les mans fredes. Trobar fred un menjar.
1 4 adj. [LC] Que s’ha refredat. Beure el cafè fred.
1 5 [LC] una de freda i una de calenta Adés una cosa, adés la contrària.
2 1 adj. [LC] Que no és animat, que no és apassionat, deficient en ardor, en zel, etc. Un discurs fred. Un orador fred. Un estil fred.
2 2 adj. [LC] Naturalment indiferent o apàtic. Temperament fred.
2 3 adj. [LC] Deficient en cordialitat, en interès, etc., envers algú o alguna cosa. Una rebuda freda.
3 [LC] en fred loc. adv. Sense sotmetre a un procés d’escalfament. Xapa laminada en fred.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada