Passa al contingut principal

Viure en un núvol


Això de tenir un petit (o dos o tres o els que sigui) a casa va de conya. Especialment quan són de tamany reduït i fàcilment manipulables (amb les mans, òbviament!). Després, l'efecte creixement fa de les seves i les coses van canviant però aquesta ja és una altra història... 

Amb l'excusa de que els hi agraden els dibuixos animats, els grans aprofitem l'avinentesa per asseure'ns al sofà amb ells al costat, a la falda o penjats del respatller. El què no diem és que, a voltes (per no dir la majoria de vegades), els fem servir d'excusa perquè la realitat no dita és que som nosaltres els primers interessats en veure l'episodi de torn (suposo que deu ser allò del nen petit que tots tenim a dins. I si més no, aquesta afirmació no deixa de ser una nova i fantàstica excusa).

Sí, reconec que em vaig enganxar a Bola de Drac gràcies al meu fill. Un i altre ens vam fer un fart de veure capítol rera capítol del mític Songoku i companyia en les diferents temporades que TV3 va tenir a bé emetre-la en horari infantil. Ara bé, lluites i entrenaments a part, la imatge que més va triomfar en la meva retina va ser la d'un jovenet Songoku penjat dalt del núvol kinton. Francament, quina enveja! Què fantàstic ha de ser disposar d'un mitjà de transport com aquest. I no ho dic només per les possibilitats de velocitat, estalvi d'energia i nul·la contaminació sinó també per l'immens pam i pipa que em permetria fer-lis als rodalies (especialment quan ens deixen tirats) o a les cues quilomètriques que dificulten l'entrada a Barcelona en hora punta. I això només a efectes pràctics. Si m'ho miro des d'un punt de vista més bucòlic com és el contemplar el paisatge que s'estén als teus peus o la possibilitat d'endinsar-se dins altres núvols o perseguir ocells despistats ja és directament per flipar!!!

I és que l'expressió de "viure en un núvol" sempre m'ha arrencat un mig somriure. Bé, potser dir-ho així no s'ajusta massa a la realitat ja que també l'he contemplat, per viscuda, amb un somriure franc, d'aquells que van d'orella a orella i que contribueixen a incrementar el número d'arrugues (i benvingudes siguin si aquest és el motiu!). I us asseguro que està penjat per allà dalt, posant cara de tontaco i contemplant el teu entorn amb una espurna de felicitat absoluta als ulls és una sensació fantàstica, d'aquelles que no s'obliden mai. No sé si aquest estat és pot mantenir per sempre però sí que sé que s'hi ha de passar, encara que només sigui una vegada, i que per gaudir-ne d'uns instants ja val la pena haver viscut perquè simplement això sí que és vida!

núvol 

m. [LC] [ME] Agregat de diminutes gotes d’aigua o de cristalls de glaç formats per la condensació o la sublimació del vapor d’aigua contingut en l’atmosfera, que a causa de la difusió de la llum apareix generalment com una massa blanquinosa. Un núvol de pluja. El vent fa córrer els núvols. 
m. [LC] per ext. Un núvol de pols, de fum. 
 [ME] núvol alt Núvol que té la base situada entre els 3 i els 8 quilòmetres d’altitud a les regions polars, entre els 5 i els 13 quilòmetres a les regions temperades i entre els 6 i els 18 quilòmetres a les regions tropicals. 
 [ME] núvol baix Núvol que té la base situada entre la superfície terrestre i els 2 quilòmetres d’altitud. 
 [LC] [ME] núvol de pluja Nimbus 
 [ME] núvol mitjà Núvol que té la base situada entre els 2 i els 4 quilòmetres d’altitud a les regions polars, entre els 2 i els 7 quilòmetres a les regions temperades i entre els 2 i els 8 quilòmetres a les regions tropicals. 
 [LC] núvol plugisser Nimbus 
m. [LC] caure una cosa dels núvols Venir sense haver estat esperada. 
 [LC] estar als núvols Estar als llimbs
 [LC] posar algú als núvols Lloar-lo al màxim. Li estava tan agraït que sempre que parlava d’ell el posava als núvols. 
adj. [LC] [ME] Cobert o ple de núvols. Fa un dia núvol. 
adj. [LC] [ME] per ext. El cel està núvol. 
m. [LC] Cosa que enfosqueix la vista, ofusca la intel·ligència, altera la serenitat. 
m. [FIA] núvol fosc Núvol de matèria interestel·lar amb una quantitat de pols suficient per a impedir l’observació dels estels situats darrere seu. 
m. [GL] núvol roent Núvol volcànic emès d’una manera explosiva i format per una mescla de gas volcànic i de partícules sòlides.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...