Dates assenyalades

La pàgina de Facebook corporativa del British Museum (si encara no l'hi heu fet un m'agrada ja trigueu!) té una particularitat interessant: et permet seguir, en temps real, els aniversaris de personatges famosos (històrics, no dels que surten a les portades de les revistes del cor o a programes de televisió amb clar sentit d'aborregar les masses). 

Aquest febrer, per exemple, en destaquen tres: Galileo Galilei, Charles Darwin i Charles Dickens. Poca conya! Tres personatges que certament han contribuït al progrés de la humanitat des dels seus camps respectius, la ciència els dos primers i la literatura el darrer. Sembla, si ens remuntem 9 mesos enrere, que la primavera és prolífica (tot germina!) per obtenir bona collita al febrer, si més no pel que fa a personalitats significades.

Tot i que a Londres el meu museu preferit és el d'història de la ciutat, sense cap mena de dubte és d'obligada visita el British (en el meu cas la darrera vegada amb visita llampec, motivada per les circumstàncies i certament al sortir vaig respirar tranquil...). Com també ho és el Louvre quan tinc l'oportunitat d'anar a París, el Prado a Madrid, els Uffizi a Florència o l'arqueològic a Roma (podria seguir però tampoc es tracta de fer un llistat). Tots ells tenen un element comú: més que museus són grans contenidors de cultura que et permeten resseguir l'evolució humana des dels inicis dels temps. Això sí, mereixen un zero patatero des d'un punt de vista pedagògic. No hi ha manera que siguin capaços d'articular un relat visual mínimament coherent i ben explicat per arribar a tots els públics. Sí, sempre pots tirar de la guia de torn que et venen a l'entrada però crec que no es tracta d'això sinó més aviat d'incorporar elements gràfics estàtics i/o videogràfics i/o sonors per contextualitzar i donar "brillo" al què. En fi que amb la quantitat de gent amb nocions de museografia que hi ha potser que inverteixin uns quants calerons en treure'ls de l'atur i posar-los a netejar la cara de les parts exhibidores per dotar-los d'una millor comunicació. Crec que els visitants ho agrairan i, per fi, els contenidors esdevindran museus amb tots els seus ets i uts. En fi, no deixa de ser una proposta...

museu 

1 m. [LC] Lloc on es guarden i s’exposen col·leccions d’obres d’art, d’història natural, d’objectes d’interès, curiositats, etc., amb finalitat cultural. 
2 m. [HIH] [PR] A l’edat mitjana, funcionari de la casa reial catalana encarregat de guardar i d’administrar els comestibles destinats a les persones reials.

Personatges (Viquepèdia per variar...)

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com Galileu^[2] (Pisa, 15 de febrer de 1564^[3] – 8 de gener de 1642)^[1][4]va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica",^[5] el "pare de la física moderna"^[6] el "pare de la ciència",^[6] i el "pare de la ciència moderna".^[7] Stephen Hawking digué, "Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna."^[8].

^{Charles Robert Darwin [tʃɑrlz 'dɑː.wɪn] (12 de febrer de 1809 – 19 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès,[I] que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.[1] El fet que l'evolució es produeix fou acceptat ràpidament per la comunitat científica, mentre que la teoria de la selecció natural no començà a ser considerada com la principal explicació del procés de l'evolució fins a la dècada del 1930,[1] i ara constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. En una forma modificada, el descobriment científic de Darwin continua sent la base de la biologia, ja que proporciona una explicació lògica de la diversitat de la vida.[2]}

Charles John Huffan Dickens FRSA (Landport, Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrer de 1812 – Gads Hill Place, Higham, Kent, Anglaterra, 9 de juny de 1870)^[1] és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.

Durant la seva carrera, Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Actualment és tractat com un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època.

Els crítics han celebrat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social. Tot i això, tot sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus personatges grotescos.