Passa al contingut principal

Message in a cava bottle


Principis de 2014. De passeig virtual per una platja desconeguda. Fa fred, la boira impregna tots els porus de la pell i la foscor s'ha fet protagonista del paisatge. Les ones trenquen un silenci solemne. Preludi d'un gran esclat. Miro el meu voltant i ningú m'acompanya en aquesta travessa solitària. L'horitzó, curull de núvols, deixa entreveure la brillantor d'una lluna que malda per assolir un triomf que momentàniament l'hi és negat. El mar, com un imant, atreu la mirada i les ones em porten un regal: una ampolla de cava convencional i sense etiquetar. Vull creure que el seu interior ha estat degustat en una ocasió especial i que les bombolles han contribuït a la felicitat dels qui deurien brindar amb el seu escumós contingut. Hores d'ara la seva missió ha finalitzat i el mar i el temps n'han engolit els records. La miro mentre lluita per arribar a la seguretat del port que ofereix la terra ferma. M'hi acosto insegur. La recullo sense saber ben bé perquè. Algú s'ha cuidat de lacrar-la i en el seu interior s'intueix alguna cosa. M'acosto a la llum d'un dels fanals que decoren el passeig marítim. La sacsejo per confirmar l'absència de buidor infinita i, certament, un dringar somort em desperta els sentits. Amb un gest maldestre esquinço el lacrat buscant-ne el contingut. Un boci de paper de color rosa cau a les meves mans. Plegat i replegat ves a saber per quines mans tot i que les intueixo de dits llargs, com de pianista i amb ungles ben cuidades (no com les meves). Dos únics mots escrits a mà, amb lletra enganxada de traços regulars i amb tinta blava. Perfectament llegible: "Soc jo". I comença el joc de les endevinalles. Qui serà aquest jo? Com serà? Ho descobriré algun dia? ... Massa preguntes per ser respostes en un instant. Però la suma d'instants esdevé un temps preciós que afirma sense embuts: Sí, has estat tu. Sí, ets tu. Sí, sempre seràs tu.

missatge 


m. [LC] Comunicació, notícia, oral o escrita, tramesa per una persona a una altra. 
m. [LC] [TC] Comunicació difosa per un sistema de transmissió d’informació. Missatge publicitari. 
m. [CO] [FL] En teoria de la comunicació, seqüència de senyals combinada segons unes regles determinades, que un emissor transmet a un receptor a través d’un canal. 
m. [LC] Comunicació oficial que el sobirà o cap del poder executiu fa llegir o tramet al Parlament. 
m. [LC] Significat profund i orientador que vol transmetre un autor, que transmet una obra literària o artística, una doctrina, etc. El missatge pacifista de Gandhi. El missatge universal de l’Evangeli. Una pel·lícula amb missatge. 
m. [LC] [PR] Criat.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...