Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Un dia després dels idus de Februarius, mes de les purificacions, 1.022 anys després de la fundació de Roma i essent-ne emperador Claudi II, anomenat el got. Una parella es creua al mig del fòrum. No es coneixen de res, mai s'han vist i ni tant sols sabien de l'existència de l'altre fins fa poc dies, just quan van començar una intensa relació epistolar (al no disposar de coloms missatgers es van decantar per la velocitat i discreció del blanc fill del vent). Una mirada és suficient per despertar el què ja maldava per esclatar i ser pregonat: amor infinit.
En l'altre extrem de la plaça pública hi ha qui se'ls mira. Tot i la seva infausta situació no pot evitar que se li escapi un mig somriure. La imatge dels dos joves enamorats serà la darrera que retindrà la seva retina. I se sent feliç. El seu nom? Valentí. El seu pecat? Compaginar activitats incompatibles a ulls de l'emperador: la medecina, el sacerdoci cristià i el casament de parelles (això sí, d'amagat, ja que la saviesa imperial, inqüestionable per se, impedia aquest exercici per, així, procurar-se millors efectius per a les legions. Ja se sap, la solteria no crea lligams). El seu càstig? Ser ajusticiat com marquen els cànons. I un record que li obrirà les portes del paradís: just el dia de la seva detenció i essent coneixedor del destí que l'esperava va tenir temps i força per retornar la vista a la filla del seu captor, pas previ per assolir la santedat, tot i que oficialment aquesta no va arribar fins força anys més tard...
Pocs dies després Barcino era una festa. Les lupercals havien aturat l'activitat quotidiana d'aquesta ciutat costanera. Tot i el clima fred i plujós la gent feia vida al carrer. Els dos enamorats es van citar sota el llimoner que hi havia al costat de les obres de la nova muralla. L'espurna en la mirada s'havia incrementat fins a límits que feien presagiar que la seva història d'amor podria ser eterna. Els deus ho dirien...
Dia de Sant Valentí
El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.
Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan. A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d'abril, Sant Jordi, i al País Valencià el 9 d'Octubre, Sant Donís.
La diada fa referència a Sant Valentí, nom de diversos sants, dos dels quals fan la seva festivitat litúrgica el 14 de febrer: el bisbe sant Valentí de Terni i el màrtir Valentí de Roma. De fet, se'n sap ben poc d'aquests sants i s'ha dubtat que siguin més d'un, que la tradició ha duplicat, o que, fins i tot, tinguin caràcter llegendari. El 1969, per no haver-hi proves fefaents de l'existència del bisbe de Terni, va ésser suprimit del calendari catòlic dels sants, mentre que s'hi mantenia el màrtir romà,[1] però continua essent al Martirologi romà com a objecte de veneració.[2]
La festa litúrgica de Sant Valentí fou declarada per primer cop vora l'any 498 pel papa Gelasi I. Afirmar que la creació d'aquesta festivitat pot haver estat un intent d'eliminar la celebració de les lupercàlies, festivitats paganes celebrades el 15 de febrer, com diuen alguns, no té gaire sentit, ja que en tenir cada dia de l'any catòlic un o més sants, és evident que sempre correspondrà a alguna de les innumerables festes del calendari romà antic.[3] No hi ha, per tant, vinculació entre el patronatge dels enamorats i les festes romanes.
De fet, aquesta vinculació és tardana i no comença a esmentar-se fins al final de l'Edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí havia casat parelles en secret després que el matrimoni fos prohibit per l'emperador Claudi II. En tot cas, el patronatge sobre els enamorats no s'estableix fins al segle XVIII a Anglaterra. Una altra llegenda diu que és patró dels enamorats perquè la seva festa coincideix amb el moment de l'any en què els ocells comencen a aparellar-se.
A Catalunya el dia dels enamorats se celebra el 23 d'abril, Sant Jordi, tot i que hi ha referències d'una possible celebració al segle XV de l'amor per Sant Valentí, mostra de la qual és un poema de Pardo de la Casta que canta l'amor en aquest dia.[4] D'altra banda, al País Valencià se celebra el dia dels enamorats el 9 d'octubre, Sant Donís.
PD 1: Si hi ha qui defensa la teoria que Cristòfol Colom era d'ascendència catalana, suposo que a ningú li farà res que atribueixi a Sant Valentí orígens barcelonins, encara que només sigui per una qüestió purament literària.
PD 2: La foto d'avui és un fragment escultòric de Venus, la deesa romana de l'amor, exhumada a Iluro (Mataró).
PD 3: Per definir el dia de Sant Valentí he utilitzat el text que utilitza la Viquipedia i l'he reproduït literalment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada