Passa al contingut principal

Va per tu Enrique


Els éssers vius racionals sabem que quan naixem se'ns adjunta una incerta data de caducitat no escrita. És llei de vida ens diuen. També ens expliquen que la nostra presència en en aquest vall de llàgrimes (i de somriures, no ens els oblidem!) és temporal i que, per tant, cal exprimir al màxim cada instant, per efímer que sigui. I tenen raó, no ens podem permetre el luxe de malbaratar el compte enrere de cap de les maneres. És allò de viure la vida o passar per ella...

Aquesta petita reflexió inicial bé a tomb d'una molt mala notícia que ahir em van donar. D'aquelles que per inesperades et deixen tocat. D'aquelles que, en format escrit, has de llegir i rellegir perquè la incredulitat pesa més que una certesa que no desitges sota cap concepte. D'aquelles que et veus obligat a confirmar telefònicament perquè no te la vols creure per injusta, atemporal i absurda. I sí, malauradament l'Enrique ens ha deixat. 

El vaig conèixer en persona (ja en tenia referències i totes positives) a Barcelona, en un dinar organitzat al Port Vell per la Montse i la seva dona, la Maria José. I les expectatives no només es van complir sinó que es van superar amb escreix. No sé si és pel caràcter o la manera de fer, però hi ha persones amb qui connectes de forma instantània i els incorpores al teu cercle vital amb tota naturalitat. L'Enrique era d'aquests. Conversa afable i intel·ligent, sentit de l'humor inesgotable, alguna que altra afició compartida, òbviament alguna divergència (ell del Madrid, jo del Barça. No es pot ser perfecte en aquesta vida!)... Ingredients, tots ells, que ben barrejats acaben conformant una relació esporàdica però sentida, tant sentida com ha estat la seva pèrdua.

La vida continua, és cert, però a voltes és massa injusta. Això sí, ell és dels que sempre tindran un racó en el meu cor. Siguis on siguis, descansa en pau i des de la distància una forta abraçada i un petó a la teva dona i el teu fill!

PD: Per un dia, i sense que serveixi de precedent, he optat per utilitzar una fotografia del Madrid. Millor això que no pas utilitzar certa samarreta amb dedicatòria nominal...

injustícia 

1 f. [LC] Manca de justícia. La injustícia de la sentència. 
2 f. [LC] Acció contrària a la justícia. M’ha fet una injustícia.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació