Passa al contingut principal

4 de febrer: dia mundial contra el càncer


La fredor de les dades a Catalunya:
  • 33.700 diagnòstics de càncer al 2016 (59% homes i 41% dones).
  • En els últims 5 anys el càncer s'ha incrementat un 8% (es correlaciona amb l'envelliment de la població).
  • Les projeccions pel 2025 indiquen que creixerà un 5,5% entre els homes i un 12% entre les dones.
  • La supervivència dels malalts de càncer ha crescut un 7%.
  • La taxa de mortalitat se situa en 139 defuncions per 100.000 habitants.
  • El càncer més estès és el de colon i recte.
  • El càncer és la primera causa de mort entre els homes i la segona entre les dones.
  • Les causes de la incidència del càncer són l'alimentació (se li atribueixen el 30% de tots els càncers), la contaminació ambiental (15%) i els hàbits personals insans (fonamentalment tabaquisme i consum d'alcohol).
  • L'augment de pes a totes les franges d'edat i la baixa pràctica de l'exercici físic es consideren factors preocupants en la previsió d'increment de càncer a mitjà termini.
Estadística, sí, però darrera la fredor de números i percentatges s'hi amaguen moltes realitats concretes, molts noms i cognoms que pateixen un denominador comú: el càncer. Difícilment puc ser objectiu al tractar aquest tema. He vist amb els meus propis ulls els efectes de la malaltia. He observat el patiment, la lluita incansable, el no rendir-se davant l'adversitat i, finalment, el deteriorament físic i el final. He fet el cor fort i recolzat sense defallir. He plorat d'impotència. I he après, he après molt de les injustícies de la vida, de la solidaritat entre iguals, de la tasca impagable que desenvolupen els professionals sanitaris. He aprés que cal aprofitar tots els instants vitals perquè qui sap qui serà el següent que comprarà el número maleït d'aquesta rifa cruel.

Certament, ahir va ser el dia mundial contra el càncer. Avui també. I demà. I demà passat. I l'altre. I el de més enllà. I tots fins que s'aconsegueixi controlar la malaltia. La investigació és clau, ho sabem, i destinar-hi recursos també (i no retallar-los encara més!), com també ho és (i molt!) la prevenció i aquest aspecte el tenim a les nostres mans, depen únicament de nosaltres i de ningú més. Després l'atzar dirà, ja ho sabem, però si més no que no sigui perquè no hem fet allò que hauriem de fer...

càncer 

1 m. [MD] Creixement tumoral dels teixits, de caràcter maligne i pertorbador de les funcions biològiques normals. 
2 m. i f. [LC] [AN] [FIA] [inv.] Cranc 4 .
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació