Les 10,51 del matí. El tren s'acaba d'aturar a l'estació. Ja era hora! El sol comença a espetegar amb ganes, l'aire condicionat no funciona (quina cosa tan estranya!) i l'excés d'humanitat no fa presagiar res de bo. M'acomiado de la resta de viatgers tot desitjant-lis un bon viatge fins a les Terres de l'Ebre. Pobres, els hi queda una bona estona i amb una mica de sort no arribaran deshidratats! Des de l'andana contemplo el meu destí: Port Aventura. Em carrego la mini-motxilla a l'esquena i començo a caminar. Estic de sort, a la taquilla hi ha poca gent. Compro l'entrada i cap a dins falta gent.
Només entrar ja l'he vist. És el meu mite tot i que la seva alçada amb el temps s'ha vist superada per altres atraccions. Inconscientment accelero el pas fins quasi córrer. Vull arribar-hi, asseure'm còmodament a la vagoneta i accelerar cap amunt per tot seguit baixar sense aturador, aixecar els braços com mana la tradició i reprimir un xisclet adrenalític. La cua per accedir-hi és llarga. Demano qui és l'últim a una munió de jovenalla que no segueixen les mínimes normes que requereix fer una filera ordenada. Em contesta una noia amb un accent nítidament britànic. Porta una samarreta sense mànigues i uns shorts texans. Em sorprèn el color de la seva pell, entre rosa i vermell intens. No sé com li anirà la nit però amb la torrada que porta a sobre segur que recordarà els llençols de l'hotel com un fatídic instrument de tortura. En tinc per estona i em disposo a passar el temps de la millor manera. Trec un llibre de la motxilla i em poso a llegir. Al cap de 5 minuts ho deixo estar. No hi ha manera de concentrar-se i passo les pàgines com si cremessin. El meu interior bull. Pujades i baixades defineixen el meu estat d'ànim. Ara eufòric ara enfonsat. Ara content ara trist. Ara ballant ara assegut (a la barra suposo). Ara corrent ara parat. El Dragon Khan que s'ha instal·lat a l'estómac amenaça amb crear metàstasi a les extremitats i al cervell. No me'l trec de sobre. Respiro fons una i altra vegada però no hi ha res a fer. El temps va passant, la cua s'escurça i per darrera creix amb gent delerosa d'arribar al final.
Tres quarts d'hora més tard surto de la cua per no tornar. Qui vol pujar al Dragon Khan quan el porta incorporat? Me'n vaig pitant cap al Tutuki Splash. Necessito aigua i a poder ser, ben gelada...
Estat d'ànim
L'estat d'ànim és un estat emocional que roman durant un període més o menys llarg. Els estats d'ànim es diferencien de les emocions en què són menys específics, menys intensos, més duradors i menys donats a ser activats per un determinat estímul o esdeveniment.[1]
Els estats d'ànim solen tenir una determinada valència, o el que és el mateix, se sol parlar de bon i de mal estat d'ànim. A diferència de les emocions, com la por o la sorpresa, un estat d'ànim pot durar hores o dies.
També es diferencien del temperament o la personalitat, els quals generalment no solen tenir un component temporal, sinó que són actituds permanents en el temps. No obstant això, determinats tipus de personalitats, com l'optimisme o la neurosi poden predisposar al subjecte a uns determinats estats d'ànim. Certes alteracions de l'estat d'ànim com la depressió o el trastorn bipolar formen una classe de patologies anomenades trastorns de l'estat d'ànim.
Segons alguns psicòlegs com Robert Thayer, l'estat d'ànim és una relació entre dues variables: energia i tensió.[2] Segons aquesta teoria, l'estat d'ànim divergiría entre un estat energètic (de més cansat a més actiu) i un estat referit al grau de nerviosisme (entre més calmat o més tens), considerant-se el millor un estat calmat-energètic i el pitjor un estat tens-cansat. Thayer també defensa una connexió especial entre alimentació i exercici físic amb l'estat d'ànim.[3]
Una recent metaanàlisi va arribar a la conclusió que, contràriament a l'estereotip de l'artista patidor, la felicitat és un dels factors que propicien la creativitat, mentre que un baix estat d'ànim propiciaria menors nivells d'aquesta.[4]
PD: Avui també he fusellat la Viquipèdia per donar contingut a la definició de torn.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada