Quins ovaris!

Avui trencaré una norma crec recordar que escrita en els bons propòsits inicials d'aquest bloc. Francament no ho puc evitar. Mira que amb la que està caient n'hi ha per sucar pa cada dia i he estat bon minyó i me n'he estat (tampoc soc un sant, aquesta faceta la reservo per altres àmbits cibernètics). Però tot té un límit (o jo tinc poca paciència). O sigui que avui parlaré de política. I no, no ho faré del "procés". Prefereixo quedar-me en un aspecte més tangible i que en el seu dia (tots tenim un passat) vaig viure en primera línia des de la trinxera de la política local. 

Ves per on, fa pocs dies salta la notícia que l'exconsellera d'ensenyament, Irene Rigau, va desviar 81 milions d'euros de les partides pressupostàries de 2012 i 2014 destinades a les escoles bressol cap a l'escola concertada. Sorprenentment hi ha qui s'ha estranyat. I jo m'he estranyat que s'hagin estranyat. Motiu? Els hi reconec als convergents o com es diguin ara coherència pel que fa a l'educació infantil de primer cicle. Mai hi han cregut. Ni ara ni abans. Només cal atendre a una prèvia i a dues dades objectives: 

Algú dirà que no és una etapa obligatòria i tindrà raó, però això no exclou que la Generalitat no tingui competències sobre aquesta matèria (ara i abans). 

Algú dirà que això de construir escoles bressol és feina dels ajuntaments. I en part també tindrà raó, però potser que sàpiga que aquesta necessitat (educativa per una banda i social per l'altra o és que no estem parlant d'un servei que afavoreix la incorporació de la dona al mercat laboral?) la van haver de cobrir els municipis perquè la Generalitat se'n va rentar les mans (mireu-vos quantes escoles bressol va edificar la Generalitat en tot el mandat Pujol-Mas. Us sobraran dits de les mans per comptar-les). 

I algú dirà que són els pares i les mares qui paguen la quota. I en part també tindrà raó, però no són ni han de ser els únics. Es va haver d'esperar fins a la Llei d'Educació de Catalunya, aquella que es va fer en època Maragall quan ja feia anys i panys que Catalunya tenia transferides les competències d'educació i que els governs del molt honorable Pujol (bé, després dels fets que tots coneixem més aviat d'honorable poc i de molt menys) havien escatimat sistemàticament, va fixar les bases d'un finançament per plaça que s'aproximes als tres terços (un terç la Generalitat, un els ajuntaments i un les famílies). Si voleu riure, per no dir plorar, us recomano veure què aportava la Generalitat convergent en època Pujol...

Òbviament el govern "dels millors", quan va recuperar el poder al 2011, va trigar dos dies a retallar el finançament destinat a escoles bressol (la crisi en van dir i la insuficiència de recursos, com si els recursos sempre fossin infinits i la política, com altres àmbits de la vida, no hagi de prioritzar). Tornàvem doncs al punt de partida: No creiem en l'escola bressol (i si és pública encara menys) i, per tant, ja tenim una fantàstica excusa.

I ara ens assabentem que la consignació pressupostària disponible se la van polir per pagar sous a la concertada. I em sembla bé que es paguin, faltaria més, però no a costa de que ens prenguin per idiotes amb arguments com que el finançament de les escoles bressol es va vehicular a través de les diputacions. Primer perquè si les diputacions han destinat recursos a les escoles bressol ha estat a costa de deixar de prestar altres serveis als municipis i, per tant, es miri com es miri aquests n'han sortit perjudicats. Segon perquè els imports per plaça ni de bon tros arribaven al terç que hauria de finançar la Generalitat (fet que els municipis han hagut de pal·liar incrementant l'aportació al servei en base als seus recursos propis o incrementant les quotes que paguen les famílies). I, tercer, perquè em sorprèn que un govern que es ventava de fer els números tant ben fets errés tant clamorosament a l'hora de consignar el pressupost destinat a la concertada on els salaris s'enduen el tall gran del pastís.

No senyora exconsellera, la culpa no és de Madrid, la responsabilitat és plenament seva i d'aquells que van recolzar els seus pressupostos (al 2012 amb l'abstenció del PP, encara eren amics, i al 2014 amb els vots a favor d'ERC, qui, per cert, no piula massa sobre aquesta qüestió!).

PD: La foto de l'encapçalament no és casual. Espero que l'ajuntament de Mataró no em renyi per haver-li manllevat, encara que només sigui perquè alguna cosa vaig tenir a veure amb l'EB Tabalet

educació 

1 1 f. [LC] [PE] Acció d’educar; l’efecte. Consagrar-se a l’educació de la joventut. Educació sexual, moral, religiosa. L’educació del públic. L’educació de l’ull, del gust. 
1 2  [PE] [LC] educació física Gimnàstica. 
1 3  [PE] educació especial Educació adreçada a incorporar els deficients físics o psíquics a la vida social i a un sistema de treball en què es puguin valer per ells mateixos. 
2 f. [LC] Bones maneres, urbanitat. És un home sense educació, mancat d’educació.