Passa al contingut principal

L'ofici de pare


Diuen que a la vida s'han de fer tres coses: plantar un arbre (fet! I no un, sinó uns quants), escriure un llibre (en això estic des de fa una temporada, tot i que si poso unes tapes als milers de pàgines que he escrit sobre temes ben diversos crec, encara que sigui interessadament, que també podria col·locar un fet! en aquesta casella) i tenir un fill (avui a quarts de set farà exactament 16 anys i 56 dies que vaig complir!). Malgrat tot, sempre he considerat que com que quasi bé res és immutable, tothom qui ho desitgi, de ben segur que por afegir algun ítem més a la llista base. Per la meva part hi incorporo enamorar-se (i, òbviament, també hi col·loco un fet!).

En tot cas aquest 19 de març, aprofitant que l'Onyar passa per Girona (la frase no és meva, el copyright el té un mataroní de Rueda, terra de vins, que sàviament va adaptar al territori català la dita que fa referència al Pisuerga), toca fer referència a aquell rol que alguns hem tingut la sort d'assumir gustosament seguint, així, l'estela de qui ens ha precedit: el de pare. Per complir aquesta funció no existeix manual d'instruccions i no pretenc endinsar-me per un camí certament tortuós (el llibre en procés de creació que tinc guardat en un arxiu de l'ordinador no va per aquí. Si els d'Ikea, que en tenen experiència sobrada, no se n'acaben de sortir, imagineu la que puc organitzar jo?). En el meu cas m'he basat en un principi bàsic i dos factors clau: la matèria viva es transforma en virtut dels condicionants que actuen sobre ella (els del Barça en diem l'entorn), l'experiència pròpia acumulada (i la transmesa, que també hi juga un paper important tot i que tendim a adonar-nos-en una mica tard) i el sentit comú (que cadascú té el seu!).

Des d'aquest punt de vista he procurat i procuro, mitjançant l'exemple i la comunicació, aportar valors que el subjecte objecte de l'aportació assimilarà o modificarà a conveniència i nodrir d'elements que li permetin la presa de decisió valorant que el camí escollit té conseqüències que, positives o negatives, cal assumir a posteriori. Suposo que d'aquest procés se'n diu educació i/o acompanyament. Dos aspectes indelegables en altres àmbits o estaments si hom vol exercir (encara que només sigui perquè li toca) el paper de pare (i mare, encara que sembla que per calendari avui no és el seu dia!).

Com veieu, no pretenc fer de terrissaire, és a dir, prendre una porció de fang, col·locar-lo al torn i modelar-lo a conveniència per obtenir un producte determinat que, una vegada decorat i cuit, es pugui exposar en la vitrina de torn (i tancada a pany i forrellat no sigui que caigui i es trenqui). Pretenc, simplement (o dificultosament) contribuir a que el l'individu que em va per darrere en el temps sigui agent actiu en el seu procés de construcció i desenvolupament. I aquest, serà el que ell decideixi, ben adobat amb ració extra de bones voluntats, alguna que altra lliçó gens magistral, exemples en blanc i negre i color i tot plegat farcit d'amor paternal...

PD: Certament la foto té anys, però sense cap mena de dubte la imatge de la triada Bonamusil és la meva preferida entre les preferides!

pare 


m. [LC] [HIG] [DR] Home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests. Ja és pare: ahir li va néixer un noi. És pare de tres noies. El pare del meu amic. El meu pare. Amor de pare. 
 [LC] [DR] pare adoptiu Home que ha adoptat algú com a fill. 
 [LC] pare de família Cap d’una família. 
 [HIH] pare de la pàtria aTítol donat a l’emperador August pel poble i pel senat i adoptat generalment pels seus successors. 
 [HIH] pare de la pàtria bPersona a qui un estat, una ciutat, etc., deu importants actuacions favorables. 
 [LC] pare pedaç Persona que serveix per a arranjar qüestions, discòrdies, etc. Sempre que es barallen em toca fer de pare pedaç. 
 [HIH] pares conscrits Senadors romans. 
 [LC] [RE] pares de l’església Doctors dels primers segles de l’Església. 
 [LC] [RE] sant pare [o pare santPapa12 1 
 [LC] tenir el pare alcalde Comptar amb el favor d’alguna persona d’influència decisiva. 
m. pl. [LC] [HIG] Pare i mare. Els meus pares són de Valls. 
m. pl. [LC] [HIG] Avis, avantpassats. 
 [LC] els primers pares Adam i Eva. 
m. [LC] Animal mascle destinat a cobrir les femelles. 
m. [RE] [PR] Membre d’una congregació religiosa que ha rebut l’orde sacerdotal. Al convent hi ha cinc pares i dos germans. Els pares escolapis, jesuïtes. 
m. [LC] [RE] Títol eclesiàstic de reverència. El pare Joan. 
 [LC] pare espiritual Persona que dirigeix la consciència d’algú. 
m. [LC] Creador d’alguna cosa. Èsquil, el pare de la tragèdia. 
m. [LC] Causa, origen, d’alguna cosa. Diuen que l’oci és el pare de tots els vicis. 
m. [JE] pare carabasser Joc infantil de penyores.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...