Passa al contingut principal

Memòria


Hi ha dates que ens queden gravades a la memòria. Jo en tinc unes quantes esculpides amb foc on es barregen alegries i penes segurament en la mateixa proporció (parlo/escric de memòria, no m'he parat a comptar-les i a encasellar-les en un o altre sentit). 

Aquesta setmana n'he viscut una (alegria extrema) i reviscut una altra (indignació encara més extrema). La primera és nova i corro el perill que el pas del temps l'esborri de la memòria, tot i que ho dubto i molt. I reconec que aquest fet, comparat amb altres que retinc en la profunditat del meu interior, és certament trivial. 8 de març de 2017. El Barça entra en la èpica (que no història) del futbol. Remunta un resultat molt i molt advers demostrant que els versos de Martí i Pol tenen, en alguns casos, sentit: "tot està per fer i tot és possible". 

Soc de la generació, en termes culers, dels que tenen per costum veure el got mig buit (tinc, en el meu haver, "l'honor" d'haver assistit a la final de la Copa d'Europa de Sevilla). Fàcil deduir que abans de començar el partit no les tenia totes i que amb el 3 a 1 mig vaig plegar veles pensant que s'havia intentat però que no sempre hom aconsegueix el què vol. Amb el 4 a 1 vaig revifar però molt relativament. Amb el 5 a 1 l'adrenalina va retornar i els versos del poeta ressonaven amb força repetint una i altre vegada un "i si?". Amb el 6 a 1 orgasme absolut. Crits, salts, abraçades, llàgrimes, incredulitat feta realitat. Quasi bé el mateix sentiment d'aquell ja llunyà 21 d'abril de 1994 quan la Penya va tocar el cel assolint la seva primera i única copa d'Europa de Bàsquet amb un triple de Corney Thompson a 18 segons del final (soc més de bàsquet que de futbol, que voleu que us digui). I una lliçó extreta: Sí, és pot lluitar contra els elements i te'n pots sortir! 

La segona data té una altra dimensió, certament tràgica. 11 de març de 2004. Em llevo, com de costum, aviat al matí i poso la radio. Amb estupefacció començo a escoltar una notícia que, a mesura que passin les hores, tindrà com a resultat 191 morts i 1.700 ferits. 10 bombes esclaten a quatre trens que circulaven entre Alcalá de Henares i Madrid. Impotència, ràbia, pena i solidaritat es barregen dins meu. I, indignació, molta indignació que em desborda per tots els porus al substituir veu per imatge i copçar la magnitud dels fets a escoltar/veure com el govern més infame que recordo des de la represa democràtica vol capitalitzar electoralment la tragèdia. Soc dels que van sortir al carrer, dels que es van manifestar per honorar a les víctimes i reclamar justícia. I recordo, pocs dies després, haver anat a votar amb més convenciment que mai per contribuir a fer fora aquells que ens havien mentit creient-se impunes. Nova lliçó: Potser no sempre la justícia és justa però en moments decisius apareix i fa la seva feina.

Des d'aquella data, quan vaig a Madrid amb l'AVE tinc per costum, a l'arribar a Atocha, deixar la ment en blanc per uns instants, recordar la ignomínia perpetrada i, sobretot, aixecar una pregaria laica en record de tots aquells a qui la barbàrie va segar la vida. 

memòria 

f. [LC] [FS] [PS] Facultat de recordar. Tenir molta memòria, una memòria fidel, fàcil, prodigiosa. No tenir gaire memòria. Tenir poca memòria, una memòria dolenta, lenta. Posar-se una cosa a la memòria. Esborrar-se, anar-se’n, una cosa de la memòria. Perdre la memòria. Exercitar la memòria. Recobrar la memòria perduda. Fiar-se de la memòria. Si la memòria no m’enganya aquí hi havia hagut una merceria. 
 [LC] [PE] [PS] de memòria loc. adv. Valent-se de la memòria. Saber, aprendre’s, de memòria una cosa. 
 [LC] memòria local Memòria de llocs. 
 [LC] tenir una memòria d’elefant Tenir molta memòria. 
f. [IN] [LC] [EL] Dispositiu o circuit electrònic que permet l’entrada d’informació per a enregistrar-la i emmagatzemar-la temporalment o indefinidament. 
 [IN] [EL] memòria d’accés aleatori Memòria estructurada en adreces, a la informació de la qual es pot accedir de forma directa per a cada adreça. 
 [IN] [EL] memòria intermèdia Memòria que emmagatzema dades temporalment i permet de transferir-les entre unitats funcionals, utilitzada preferentment entre dispositius no sincronitzats o que funcionen l’un en paral·lel i l’altre en sèrie o a velocitats diferents. 
 [IN] [EL] memòria només de lectura Memòria on es poden consultar les dades prèviament emmagatzemades però no es poden modificar. 
 [EL] [IN] memòria volàtil Memòria que només conserva la informació mentre es manté aplicada la tensió d’alimentació i, per tant, la perd en desaparèixer aquesta. 
f. [LC] Record D’aquest fet, no en tinc memòria, en tinc una memòria molt vaga. D’això, se n’ha perdut fins la memòria. Un fet digne de memòria. De memòria meva, no havia fet mai un hivern tan fred com aquest. Un monument en memòria dels herois de la guerra. El rei En Jaume, de bona memòria. 
 [LC] caure de la memòria Ésser oblidat. 
 [LC] [PE] [PS] fer memòria Intentar recordar. Què li vas dir? Fes memòria. 
 [LC] fer memòria a algú d’alguna cosa Recordar-la-hi. Si veus en Joan, fes-li memòria que em deu diners. 
f. pl. [LC] Salutació afectuosa tramesa a una persona per mitjà d’una altra. Memòries de part meva a tots els teus germans! 
f. [AD] [ECT] [FLL] Escrit en què són exposats certs fets, destinat a recordar-los. 
f. [AD] [ECT] Relació dels actes, els treballs, les activitats, realitzades per una societat, una corporació, etc., dins un temps determinat. 
f. [FLL] Relació de fets particulars que s’escriuen per il·lustrar la història. 
f. [AD] [ECT] Relació de les despeses fetes en una dependència, un negociat, etc. 
f. pl. [HIH] [FLL] Obra escrita, d’un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l’autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en què ha participat. 
f. pl. [HIH] [FLL] Obra literària que té l’estructura del llibre de memòries però en què el protagonista narrador és un personatge fictici o real, recreat per l’autor. 
f. [AD] memòria testamentària En el dret successori, instrucció escrita que el testador dóna als hereus o als marmessors, la qual al·ludeix a un testament anterior. 
f. [LC] caure de memòria Caure d’esquena pegant de cap a terra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...