Alguns fa molts i molts anys vam adoptar com a color preferit el groc. Podia haver estat el verd, taronja o vermell, colors que també tenen un què, però finalment es va acabar imposant el groc (per ser més exactes en la seva versió canari tal com explicita la imatge de més amunt).
Des d'aquell dia, excepció feta d'algunes esporàdiques intervencions al món del "teatru", algun testimoni d'aquest color m'ha acompanyat en el quefer quotidià: samarretes (alguna de Santes parodiant l'equipació tradicional del Mataró futbolero), dessuadores, bambes, botes, xancletes, rellotges, anoracs, polseres (de canell i/o turmell), llapis, bolígrafs, clauers i un llarg etcètera (no, no s'hi inclouen calçotets tot i que algun, en el seu moment, venia decorat amb dibuixos Kukuxumusu amb tons grocs).
I òbviament entre la fauna que ha campat per casa també cal comptar-hi algun que altre canari d'un groc ben llampant, els darrers procedents de la factoria del pare d'una bona amiga.
Passat el rosari de grocs personals i com que m'agrada nedar contracorrent (lleons i lleones, per vosaltres un mica de carnassa...), haig de dir que tot i que no considero que ni els Jordis ni la part del govern de la Generalitat que una jutgessa va decidir injustament i errònia tancar entre reixes preventives siguin presos polítics (si ni Amnistia Internacional ni els seus advocats no els hi consideren qui soc jo per fer-ho) he decidit convertir el 21-D en el dia personal del groc.
Penso llevar-me al so de Yellow Submarine dels Beatles (i em costarà, no soc pas precisament fan d'aquesta banda sinó més aviat dels Rolling), esmorzaré uns kellogs de mel, aquelles boletes de color groc que diuen són molt nutritives (encara em costarà més, soc d'entrepà, suc de taronja i cafè curt i sol que no dubto a intercanviar per uns bons peus de porc, copeta de vi i carajillo de rom quan en tinc l'oportunitat), em posaré una dessuadora groga (camisa d'aquest color només en tinc d'estiu i amb la climatologia actual potser ja no toca), texans (merda, no en tinc de grocs!), botes d'aquelles que es van popularitzar fa uns anys gràcies al seu color groc i tot plegat ho complementaré amb una polsera groga (espero que em duri menys que la darrera, que va trigar anys i panys a caure'm del canell i finalment no per desgast sinó per tisorada). Una vegada convenientment decorat tocarà fer camí cap al col·legi electoral on em toca exercir el dret a vot (si em porten a casa la temuda carteta on et fan l'honor de formar part d'una mesa electoral el ritual serà exactament el mateix tot i que m'hauré de llevar i sortir abans).
PD: Que la Junta Electoral perdi el temps resolent que queda solemnement prohibit que la gent dels col·legis electorals portin, si així els ve de gust, un llaç groc seria per riure si no fes pena. Si aquest motiu és suficient per fer canviar el sentit del vot d'algú o pot considerar-se com a propaganda política es podria aplicar allò de Houston, tenim un problema. O dos! A mi m'activa allò de la reacció contrària a l'efecte esperat. Espero no ser l'únic!.
Des d'aquell dia, excepció feta d'algunes esporàdiques intervencions al món del "teatru", algun testimoni d'aquest color m'ha acompanyat en el quefer quotidià: samarretes (alguna de Santes parodiant l'equipació tradicional del Mataró futbolero), dessuadores, bambes, botes, xancletes, rellotges, anoracs, polseres (de canell i/o turmell), llapis, bolígrafs, clauers i un llarg etcètera (no, no s'hi inclouen calçotets tot i que algun, en el seu moment, venia decorat amb dibuixos Kukuxumusu amb tons grocs).
I òbviament entre la fauna que ha campat per casa també cal comptar-hi algun que altre canari d'un groc ben llampant, els darrers procedents de la factoria del pare d'una bona amiga.
Passat el rosari de grocs personals i com que m'agrada nedar contracorrent (lleons i lleones, per vosaltres un mica de carnassa...), haig de dir que tot i que no considero que ni els Jordis ni la part del govern de la Generalitat que una jutgessa va decidir injustament i errònia tancar entre reixes preventives siguin presos polítics (si ni Amnistia Internacional ni els seus advocats no els hi consideren qui soc jo per fer-ho) he decidit convertir el 21-D en el dia personal del groc.
Penso llevar-me al so de Yellow Submarine dels Beatles (i em costarà, no soc pas precisament fan d'aquesta banda sinó més aviat dels Rolling), esmorzaré uns kellogs de mel, aquelles boletes de color groc que diuen són molt nutritives (encara em costarà més, soc d'entrepà, suc de taronja i cafè curt i sol que no dubto a intercanviar per uns bons peus de porc, copeta de vi i carajillo de rom quan en tinc l'oportunitat), em posaré una dessuadora groga (camisa d'aquest color només en tinc d'estiu i amb la climatologia actual potser ja no toca), texans (merda, no en tinc de grocs!), botes d'aquelles que es van popularitzar fa uns anys gràcies al seu color groc i tot plegat ho complementaré amb una polsera groga (espero que em duri menys que la darrera, que va trigar anys i panys a caure'm del canell i finalment no per desgast sinó per tisorada). Una vegada convenientment decorat tocarà fer camí cap al col·legi electoral on em toca exercir el dret a vot (si em porten a casa la temuda carteta on et fan l'honor de formar part d'una mesa electoral el ritual serà exactament el mateix tot i que m'hauré de llevar i sortir abans).
PD: Que la Junta Electoral perdi el temps resolent que queda solemnement prohibit que la gent dels col·legis electorals portin, si així els ve de gust, un llaç groc seria per riure si no fes pena. Si aquest motiu és suficient per fer canviar el sentit del vot d'algú o pot considerar-se com a propaganda política es podria aplicar allò de Houston, tenim un problema. O dos! A mi m'activa allò de la reacció contrària a l'efecte esperat. Espero no ser l'únic!.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada