El 21-D ja és història. Ara toca allò de fer tantes anàlisis com opinadors hi ha, i tenint en compte que la tertúlia (principalment de bar o sobretaula) és un dels esports que tradicionalment es practica per aquestes contrades, els resultats són sempre proporcionals a les visions i interessos els participants. En tot cas jo em quedo, encara que sigui a tall d'anècdota (o no!,) amb el següent:
Partits independentistes (JXCAT, ERC i CUP):
- Punt de partida en clau tempestuosa: el full de ruta (o els fulls de rutes), hòsties l'1-O, referèndum no validat per observadors internacionals, proclamació de la república en clau ara si ara no, 155 monedes de plata, el govern s'esfuma a l'hora de fer-la efectiva, ni Déu reconeix la república nounata, l'Europa dels estats tanca la porta, el mur de l'estat (l'executiu, el legislatiu i el judicial sintonitzen la mateixa ona), adéu a l'autogovern (intervenció econòmica seguida de l'aplicació del 155), presons preventives i Brussel·les, eleccions autonòmiques convocades pel virrei, candidatures separades, l'efecte Marta Rovira, més de 3.000 empreses canvien la seu social, els indicadors econòmics punxen, els costos de la independència van aflorant.
- Conclusió: Majoria absoluta en escons. L'aflorament dels costos de la independència deixen pel camí 2 escons, l'efecte Puigdemont passa la ma per la cara als que ja veien canvi en la presidència, la CUP paga els plats trencats de la radicalitat, en números absoluts estancats a l'1-O i en % no s'arriba al 50% de l'electorat.
Partits del statu quo (PP i C's):
- Punt de partida en clau "que viva España": El gallec ja no juga a pujar i baixar, humiliar Catalunya dóna rèdits electorals a les Espanyes, Piolin ja no només és un personatge de dibuixos animats, porres contra braços enlaire, C's apadrinats per Aznar avancen per la dreta, no és no i sempre serà no, el bluf de la reforma constitucional, l'Estat es posa "firmes", mesures per "eradicar" l'independentisme, la llei és la llei i punt, aplaudiments en l'aprovació del 155, convocatòria d'eleccions a curt termini i en dia feiner, mobilització de les essències pàtries, Catalunya + Espanya + Europa, la garantia del retorn a l'estabilitat institucional, econòmica i social, Abduïts i adoctrinats, una candidata amb cervell i un candidat... (millor m'ho guardo per mi), a por ellos i altres "lindezas", polaritzar, polaritzar i polaritzar (val també pel grup de dalt), cap proposta per Catalunya (si no es te en compte l'España, España, España).
- Conclusió: Subidón de C's en vots i escons (un partit anticatalanista primera força a Catalunya. Com es menja això?), el fill engoleix al pare (el PP, que no guanya ni a Badalona, encara més marginal), victòria més que pírrica, l'objectiu de trencar la majoria independentista en escons (sumant els del mig) se'n va en orris, crim i càstig.
Partits del mig (PSC i Comuns):
- Punt de partida tinc la clau (?): Podemos i confluències aposten pel referèndum acordat (si més no fins que les enquestes els comencen a donar mals resultats a Catalunya), el PSOE s'alinea al costat del PP pel què fa al 155 (Montilla s'absenta de la votació) a canvi d'una reforma constitucional per la setmana dels tres dijous, l'olla de grills de Catalunya Si que Pot, els balls de l'Iceta, Unio puja al carro sociata, inicialment les enquestes validen l'estratègia, la presidència de l'Iceta? la clau d'en Domenech, el xou de l'Albano, qui no es mulla té tots els números per ser hostiat per les parts, el desinfectant d'en Borrell, la lluita estèril pel cinturó roig,
- Conclusió: en l'eix dreta-esquerra (encara existeix?) els darrers s'enduen una bona patacada en escons i vots. La polaritat passa factura: El PSC salva els mobles pírricament i els Comuns paguen els plats trencats.
I ara què? continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada