Passa al contingut principal

Bons propòsits 2018 (no apte per tiquis miquis)


Ha arribat el moment més esperat de l'any (?). Aquell que ens posem un full en blanc davant nostre i ens disposem a llistar tot allò que se'ns ha ocorregut com a nou objectiu de cara al proper any o bé tenim pendent de realitzar (els acumulats d'anys anteriors també valen). En ambdós casos ens mou un desig: creure que serà un fet a finals de l'any següent (en aquest cas, i per ser exactes, el 2018) moment que, com ara, tornarem a seure davant el puto foli i jugarem al fet o no fet i tornarem a començar la partida.

Vagi per endavant que aquesta llista no té la voluntat de ser exclusiva de qui l'escriu (de fet, probablement, ni tan sols són els meus desitjos, però això tan li fa) sinó de ser compartida i adaptada a la diversitat d'opcions de gènere que pul·lulen per aquests mons de Déu. Com que un és responsable (en la mesura del possible, que tampoc cal exagerar) i gens vanitós d'assoliments varis (pel món ja circulen prou fantasmes), soc conscient que millor no voler-s'ho menjar tot d'una tacada, garantia d'un bon païment sense necessitat de químiques vàries (es poden substituir per infusions en cas de ser del rotllo eco). En aquest sentit proposo adaptar els desitjos al calendari i fixar-ne un per mes, malgrat no els trobareu ni prioritzats (ja som grandets i, teòricament, ens coneixem les necessitats) ni ordenats de gener a desembre...

1.- El clàssic entre els clàssics: apuntar-se al gimnàs. Té diferents opcions tals com utilitzar de veritat un servei que efectivament et retallen del compte corrent en una data prefixada (burro!!!!!), sortir a córrer pel teu compte o amb la colla d'amics (ull si algun és un flipat del tema, la teva salut se'n pot ressentir... i l'amistat també!) o nedar diàriament a la piscina de forma compulsiva (en aquest cas us podeu estalviar el número 5).

2.- L'altre clàssic que mai falta: aprendre anglès. Vàlid també per qualsevol altre idioma o les subvariants de perfeccionament i manteniment de tots ells. Ull si trieu el xinès, te tants dialectes que podeu acabar de color groc i amb els ulls cremats de símbols, ideogrames, pictogrames o, ja posats, pentagrames.

3.- Un recurrent: Acabar el puto llibre que no som capaços de digerir ni amb Almax. Aquí també hi tenim dues modalitats prou evidents en funció de la preferència, versió lectura o escriptura. Si us veieu molt apurats tireu de Google, poseu en l'espai de cerca "Pepe Carvalho" i busqueu entre les seves aventures (gràcies Manolo Vázquez Montalbán!) quin destí tenia reservat per les existències presents en la seva llibreria...

4.- El guai: Canviar de feina. Sigui per millorar professionalment, per guanyar més cales tot i amargar-se les 8 hores de torn (o més si ets un pringat) o pencar menys que ja toca! (no cola, en aquest darrer capítol, opositar a la funció pública. Que no foten res és un tòpic! Palabrita de Niño Jesús!)

5.- El fastigós: Beure més aigua. Bufffffffffffffffff, que sí, que és molt sa i tot el que vulgueu, però no podria substituir-se per cervesa o gintònic? També són líquids, oi? Si el seu destí, sigui quin sigui el líquid ingerit, es acabar al sistema de sanejament (ni parlar-ne d'utilitzar espais públics més o menys boscosos i encara menys xiulant per dissimular o mirant a banda i banda no sigui que passi algú) tant li deu fotre si és aigua o derivats alcohòlics (les depuradores urbanes estan preparades per assumir el residu de torn sense més problema).

6.- El  megasaludable: Deixar de fumar. No, no val allò que no et creus ni tu de fumar en menor quantia (menys encara deixar de comprar i passar-se a l'opció gorronera. Els vicis es paguen!). I del tot prohibit passar-se a les cigarretes electròniques no sigui que t'explotin als morros. Tens vàries opcions gràcies a la medicina (més o menys alternativa): Tira d'hipnotisme, acupuntura, força de voluntat o pinça't el què tens entre cames cada vegada que tinguis el mono. Tu tries! 

7.- Un altre que tal: Fer dieta. En la doble possibilitat d'aprimar o engreixar. Si és per qüestions de salut, cuida't i fes cas al metge! (aquí no valen conyes). Si és per altres qüestions, molt recomanable deixar la bàscula sense piles, portar els miralls a la deixalleria (no val trencar-los que porta mala sort) o deixar de banda (a poder ser amb patada al cul inclosa) el típic fill de puta (vàlid també per la filla) que et recorda dia si i dia també que el teu físic és millorable. Recorda que és teu, no seu!

8.- Va home va!: Eliminar McDonalds de la llista de restaurants (?) favorits. En aquest cas és relativament fàcil de resoldre. Es pot optar per passar-se al Burguer King (tindreu tota la beguda que sigueu capaços d'empassar gratis), incloure el vostre nom en la llista d'indesitjables de tal manera que els segurates de la porta us impediran l'entrada i no precisament amablement (recordeu que són cosins germans dels de discoteca) o, finalment, podeu recórrer a les múltiples fotografies que circulen per internet amb additius aliens al producte adquirit (dit d'altra manera, opció fàstic).

9.- Jajajaja (en català hahaha): Organitzar-me millor. Exactament! Ho has encertat, allò de fer-se llistes per no oblidar-se les coses (a certes edats la memòria ja ens comença a jugar males passades i això en el cas que en algun moment de la nostra vida n'hàgim tingut!) i aconseguir disposar de temps propi (encara que sigui per avorrir-se com una ostra). 

10.- El que tots volem: Follar més. I no només per una qüestió d'incrementar el número d'endorfines o perquè el cutis queda més fi i els ulls brillen sinó també per poder eliminar d'aquesta absurdidat de llista els números 1 i 7. La freqüència trieu-la vosaltres (cadascú te les seves necessitats) però si no és diàriament consulteu a l'andròleg (va pels tios). Ahhh i no cal anar-ho esbombant als quatre vents. Recordeu que fins ara heu estat uns pringats i no us ha fet gens de gràcia quan el capullet de torn (boques també es podria dir) explicava les seves proeses...

11.- L'impossible: No cremar la targeta de crèdit. Sí, aquell instrument diabòlic que els bancs han tingut a bé posar-nos a les mans per fusellar-nos a interessos (per excés, de demora, pel morro...) i que ens fan creure que som els reis del mambo fins que arriba el final de mes. I no, la tonteria de posar-la al congelador per refredar-ne les conseqüències és un fake...

12.- Otro que tal: Depilar-se en la freqüència idònia. Làser, amb cera, amb pinces, amb ungles (qui en tingui), amb la màquina d'afaitar/depilar elèctrica, amb crema, amb la gilette (a poder ser no la que s'utilitza per afaitar. En venen d'específiques per aquest fet). Opcions, com podeu veure, no en falten. Voluntat segurament tampoc. Així, doncs, per què deixes que els pèls s'escolin pel camal dels texans fins a trepitja-te'ls i entrebancar-te?

Si has estat capaç de llegir tots els bons propòsits i arribar fins aquí ets un campeón/a. Ja quasi estem. Ara només et toca imprimir el text (en paper ecològic!!!!!), tot seguit encendre un llumí/encenedor i aplicar-lo diligentment a una de les puntes (no val rebregar el paper i llençar-lo a la paperera ni enviar-lo a 12 contactes pressuposant que et tocarà  la loteria o qualsevol alta xorrada. Només posaràs en evidència que, molt probablement, tens un dèficit neuronal. Consulta un especialista!). Deixa que es consumeixi en la seva integritat (i ves amb cura no et cremis, no et penso pagar un tub de Silvederma ni que em portis al jutjat!). 

Efectivament, diem-ho clar que ja ha arribat el punt culminant... Vols fer el favor per deixar les imbecilitats per qui realment ha estat declarat com a tal per l'Organització Mundial de la Salut??? Consti que també valen observacions en el mateix sentit de cunyats, amics assenyats o familiars observadors de comportaments aliens. Tu i jo sabem que, per no perdre el costum, no en complirem ni un (ni tristament el número 10. I mira que n'arriba a ser de fotut!!!). O sigui que deixa de pressionar-te inútilment, fes el que puguis (i especialment el què et vingui de gust) i, sobretot, sigues feliç fent-ho!!!!!! Ha quedat clar?

Bon any 2018!!!!!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PAU

Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...

I si ho provem amb humor?

En època de sentiments a flor de pell i de raons exiliades i/o empresonades per no contradir el què surt del cor (o del fetge, que mai se sap d'on provenen els efluvis més primaris!) pocs recursos queden per parapetar-se davant una realitat convulsa. En el meu cas només puc recórrer al de sempre: aquella versió de l'humor que m'agrada practicar (gràcies mestres britànics!), ben carregada d'ironia o, com diuen a ses illes del Regne Unit, de negror, que es resumeix en un " enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla " començant, això sí, per un mateix entès com un tot (actes, contradiccions, aspecte...), que tampoc es tracta de ser un foteta però a mi que no em toquin (un capullo integral, vaja). Fa temps vaig descobrir, suposo que per accident, que era una fantàstica manera de sobreviure a infortunis varis i dotar-los d'una nova dimensió per fer més suportable una realitat no sempre volguda ni tant meravellosa com ens plantegen els best seller de l...

Crònica d'un cara a cara

Ahir, a poc menys de dos quarts de 10 de la nit em vaig escarxofar al sofà, just davant la tele, disposat a veure el cara a cara entre la Marta Rovira (ERC) i l'Inés Arrimadas (C's) que en Jordi Évole va tenir a bé proporcionar-nos a través del seu programa estrella "Salvados" (La Sexta). Ho vaig fer amb dues neurones activades: la que correspon a la meva faceta de potencial elector i aquella que involuntàriament espurneja en tant que, en el passat, més d'una vegada em va tocar fer d'assessor al candidat de torn en debats varis. Francament, si en aquesta darrera faceta m'haguessin encarregat la feina de donar un cop de ma en preparar a la Marta Rovira li hagués recomanat no acceptar l'envit (hi tenia més a perdre que a guanyar i la seva fluïdesa en la llengua de Cervantes no és precisament la més adient) i si no m'hagués fet ni cas (molt probable. La tele és la tele) m'hagués escarrassat a convèncer-la per dedicar unes quantes hores a prep...