Fa dies que per esmorzar, dinar i sopar (també podria incloure-hi vermut, berenar i ressopó) menjo PAU, que no en pau. Mitjans de comunicació convencionals i xarxes en van més que plens i plenes. Que si aquest any la selectivitat (m’agrada més el terme clàssic que no l’abreujat) se celebra tals dies, que si hi concorren tants alumnes, que si l’estrès del pre i el post, que si que si les preguntes són fàcils o difícils, que si l’Administració l’ha cagat amb aquella o altra pregunta... Prou, collons!!!! Que després ens queixem si les noves generacions no saben fer ni la o amb un canuto i viuen en i de la sobreprotecció. I no m’estranya si donem importància de vida o mort a un tràmit que, vistos els resultats, la immensa majoria d’estudiants que s’hi presenten aproven sense despentinar-se (un 97% l’any passat) i poden accedir tranquil·lament als estudis que han escollit en primera instància. Tant costa tractar un fet com aquest amb normalitat i amb menys rebombori i estridència mediàtica?...
Bona tarda a tothom! Deixeu-me començar agraint la presència als alcaldes de Mataró (Gràcies David i Manuel), als ponents que ens acompanyen (gràcies Ramon, Carme i Joan), a l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Mataró per cedir aquest magnífic espai i, per sobre de tot, als companys i companyes de la Secció Arqueològica (em dec fer gran perquè em costa pronunciar o retenir en la memòria Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró) que han tingut a bé organitzar aquest acte. Se perfectament que al pare l’ompliria d’orgull. Per qui l’ha organitzat amb l’encert de fer-ho en el marc d’una jornada arqueològica com és la presentació d’un nou Laietana i, com no, per tots vosaltres que heu decidit passar una tarda calorosa no a la platja com toca per aquestes dates sinó acompanyant-nos aquí. Caure en el parany de la subjectivitat quan has de parlat d’algú que t’és molt proper és un exercici relativament simple malgrat parteixis del principi bàsic que hauria de presidir qualsevo...