Mirades

No sé si us hi heu fixat però darrerament es divulguen multitud d' estudis científics fets per universitats que pràcticament ningú coneix (algunes amb noms ben peculiars) i que tenen un nexe comú: l'absurditat (bé, potser és que soc estúpid i no sé calibrar el valor científic que se'ls hi suposa. No descarto aquesta variable). De fet, tampoc em puc queixar ni enfotre ja que per mi tenen un valor important: em fan riure i, ja se sap, segur que hi ha algun estudi que diu allò de " riure és sa ", que ho és! (òbviament descomptant les arrugues). Més d'una vegada he pensat en presentar-me com a voluntari (conillet d'índies?) en un estudi d'aquests, de valor diem-ne dubtós, i a veure que passa. Mentre m'acabo de decidir (crec que trigaré força a fer-ho) he optat per una alternativa més senzilla, propera i, segurament, útil. M'agafo jo mateix com a mostra i formulo una pregunta: Has aconseguit allò que volies? Per obtenir el resultat, si vull...

Una de les coses que més m'agraden és asseure'm on sigui (a casa, al tren, al parc, al bareto de torn...) amb el meu fill i parlar del sexe dels àngels o de temes més o menys transcendents. Són converses cada vegada més fluides (es va fent gran i cada cop té més capacitat d'argumentar els seus posicionaments i de contraargumentar respecte als dels altres), interessants i divertides (solen anar adobades amb múltiples dosis de sentit de l'humor que cada cop té més desenvolupat. I jo que me n'alegro!). No soc d'aquells pares que bolquen les seves frustracions en els fills (exigir que siguin el que nosaltres no hem volgut/pogut ser) ni dels que els embolcallen amb cotó fluix no sigui que les patacades vitals (físiques o no) tinguin algun efecte nociu sobre l'ésser en qüestió (proteccionisme en diuen) sinó dels que creuen que el nostre paper és aconsellar en base als coneixements i experiència que la vida ens ha aportat. I, a partir d'aquí, tenir cla...

Des que vaig iniciar la meva aventura "literària", ja fa uns quants anys, he escrit uns quants panegírics dedicats a gent que certament ha marcat la meva vida i m'ha ajudat, conscientment o inconscient, a construir-la. Aquestes aventures narratives sempre han tingut, però, un nexe comú: mai he associat vàlua personal amb extensió narrativa i necessàriament l'individu objecte del panegíric m'ha d'haver activitat el sistema afectiu (escriure per encàrrec sobre algú a qui no conec sempre se m'ha fet complicat i encara més riure les gràcies a qui no me n'ha fet cap). Un cop d'ull al calendari ens indica que el primer diumenge de maig és el dia de la mare. Tot i que no soc d'aquells que creuen que hi ha fets que cal celebrar un dia determinat perquè toca, sinó que és més just i necessari fer-ne objecte de festa grossa diària, encara que sigui en la intimitat, per així visualitzar la seva importància (diguis dia de la mare, del pare, de l...