Mirades

Perdre determinats hàbits o modificar-los convenientment pot ser molt beneficiós per la salut. Fins aquí res que no sigui més que sabut. Ara bé, aquesta generalització, com totes, té la seva excepció que la deu confirmar... Durant molts anys, en estones mortes o buscades, he tingut la necessitat imperiosa d'entrar en determinats establiments de pobles i ciutats situats en carrerons estrets o avingudes principals. Hores d'ara ja no ho faig tant com abans i no perquè hagi perdut les ganes de satisfer les meves necessitats més bàsiques que comportaven un cert ritual: entrar, manipular (en el sentit de tocar) la mercaderia, escollir la més adient, pagar el preu estipulat i, a continuació, començar a gaudir-la (en alguns casos d'una tirada i d'altres més pausadament). Tampoc perquè aquests palaus del "tocament", amb el pas del temps, s'estan convertint en una rara avis  del paisatge comercial de proximitat. Ara qui vol tocar té menys possibilitats a no ...

Com cada 23 d'abril els Deus vetllen per oferir-nos un cel clar i els astres s'alineen per il·luminar-lo amb un sol radiant que somriu veient com places, carrers i racons esclaten d'alegria.  I és que avui és el dia. El gran dia! Una munió de gent anònima passeja amunt i avall amb cara de satisfacció. Elles onejant al vent la més preuada de les flors: la rosa. Ells acompanyats de l'estri que conté la saviesa: un llibre. Uns i altres entrellaçats pels símbols que en aquesta terra tan estranya, convenientment intercanviats i rubricats amb un petó, protagonitzen la paraula màgica que esdevé motor de vida: amor. Amor de parella, de pares i mares a fills i a filles, d'amics a amigues, de coneguts a desconeguts, dels que volen ser i seran i dels que volen ser i no seran. Tots ells, encara que sigui per un breu instant o com a corol·lari d'una història que s'endinsa en els temps més profunds, rebran o oferiran un sentiment pur que serà generosament corr...

Diuen els que en saben que la felicitat és una emoció que costa definir (d'aquí la meva pràctica habitual d'incloure en els meus escrits allò que el diccionari diu respecte a un mot concret) però si que hom és conscient de la seva presència o absència. Sabem quan som feliços perquè entenem que hi ha un seguit d'aspectes, variables en funció del subjecte, que ens fan sentir bé en un moment determinat o bé continuadament i deixem de ser-ho quan aquests desapareixen.  Sembla que, fins i tot, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va tenir l'encert de realitzar una macroenquesta al 2015 per determinar quins són els punts clau de la felicitat i va ser capaç d'identificar-ne sis: no està sols, estar bé psicològicament, viure en un ambient agradable, tenir autonomia personal, salut i vida espiritual (amb tota la gosadia que faci falti n'hi afegiria una setena i, fins i tot, una vuitena: estimar i ser estimat). De fet, no és el meu propòsit focalitzar ...

No sé si és casualitat però porto tota la setmana amb una imatge perseguint-me. A priori un, que és contrari a l'absurditat de l'esport d'emmerdar les parets alienes amb texts més o menys afortunats, té tendència a recordar la mare del subjecte amb dots d'escriptor del poble i no precisament amb termes apreciatius. Una vegada baixada l'adrenalina toca processar el missatge i donar alguna volta a la situació que ha propiciat la frase escrita amb pintura vermella (sang?).  Posem-hi context: espai públic de Girona amb una senyal de prohibició on s'indica que no es pot jugar amb una pilota (no n'indiquen la grandària però la imatge reprodueix una esfèrica futbolística. Suposo, no soc expert en senyals, que la prohibició es fa extensiva a tot tipus de pilota sense tenir en compte mida ni material). No és l'únic cas, conec un bell poble costaner amb una plaça on inicialment es va projectar i executar una pista esportiva amb porteries de futbol i cistel...