Com és tradicional cada final d'any un munt de persones humanes (picada d'ullet mikimotianam que ja tenim una edat) esmercen part del seu temps en programar-se de forma més o menys acurada quins seran els seus bons propòsits pels 365 dies següents (pels que, com servidor, van amb retard ho reduïm sense penalització a 363). Tampoc ens enganyem, sovint aquest sol ser un exercici perfectament estèril ja que això dels bons propòsits sol durar menys que la voluntat post-electoral de retorn d'en Puigdemont (per no dir allò tant suat del caramel en el patí de l'escola i fer-me el modernet pel que fa a temes de rabiosa actualitat). En tot cas, potser seria convenient deixar la vessant pessimista fins haver comprovat el percentatge de compliment d'allò auto-proposat l'any anterior. En el meu cas és senzill. Només haig de seguir la petja digital, anar enrere en aquest mateix bloc, col·locar-me sobre el post publicat el 29 de desembre de 2017 (l'any pas...
Una mirada íntima a la quotidiànietat