Ara més que mai crec que amb plena rotunditat es pot afirmar que aquest és un país de conya! I sobretot de la conya! Si fem llista d'agents de l'humor coneguts que han campat i campen per aquesta terra no hi ha per on començar i encara menys acabar. De Capri a Bonafuente, d'Eugenio als Oscars, de Perich a Ibáñez, del Jueves al Be Negre, de la Trinca al Tricicle i així anar fent... Sumeu-hi el geni dels genis: el pare (?) no reconegut d'una vident de Figueres que no sé si utilitza mel per engominar les seves parts piloses però que, amb les seves actuacions mediàtiques i judicials, ha deixar curt el surrealisme practicat per Dali. I, com no, en temps convulsos com els que ens han tocat viure ja se sap que la millor manera per combatre mals de cap o de ventre és mitjançant la recepta clàssica: recórrer al sentit de l'humor per, com a mínim, riure una estona del mort i de qui el vetlla. Certament no resol la qüestió de fons però si més no contribueix a redu...
Una mirada íntima a la quotidiànietat