Avui he tornat a caminar per la Rambla de Barcelona. Els que som de ciutat de grandària inferior (em nego a dir de poble) ja ho tenim això. Continuem associant la capital amb determinats espais emblemàtics que de petits recorríem embaladits de la ma dels pares. La Rambla és un d'aquests, tot i que mai m'ha quedat clar si ho és pel fet de que uneix dos punts familiarment singulars (la Plaça Catalunya, parada obligada per alimentar coloms amb les besses que compraves allà mateix) i la Boqueria (altra parada obligada per proveir i alimentar l'estómac amb productes de la terra i especialment del mar) o pel bestiar que en ella s'hi podia contemplar (quedi clar que ho dic per les parades/quioscs que no fa tants anys, o potser sí, oferien als vianants tot tipus de fauna i on algun algun animaló havia incrementat el zoològic de casa). La vida no s'atura diuen. I és ben cert. Ben pocs vestigis queden de la tragèdia que va assolar aquest paratge no fa tants dies. La n...
Una mirada íntima a la quotidiànietat