Avui reprenc una afició que he deixat de banda durant massa temps i que algú a qui m'estimo infinit m'ha retret (i amb tota la raó del món!) unes quantes vegades. Escriure ha estat sempre per mi una passió poc dissimulada que he cultivat des que algú, no recordo qui, em va posar un llapis entre els dits. Ho he fet en la intimitat però també obertament a través d’un bloc que va quedar enterrat (si és que la xarxa permet enterrar algun fet) ara fa uns quants anys. Oblido la política (és un intent, no una promesa) i enceto una nova etapa més personal, íntima segurament i de ben segur esbiaixada i subjectiva en tant que m’interessa relatar instants viscuts més o menys personals o figurats. Per què ara? Un motiu ben simple. Necessito escriure per ordenar. I dos culpables si així es poden definir: Sí tu, ja saps de qui parlo. I sí, tu també, el de Cubelles. Retrobar-se amb bons amics sempre és un plaer, però com que estem en l’era d’internet allò de creuar-te pel carrer amb al...
Una mirada íntima a la quotidiànietat